Resultats de la cerca

Estudià a Perpinyà, es doctorà en teologia i fou ordenat de sacerdot Abandonà l’estat eclesiàstic arran de la Revolució Francesa i fou maire de Perpinyà 1790-92 Fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la Convenció, on s’oposà a l’execució de Lluís XVI Empresonat per la seva actuació moderada, fou alliberat en caure Robespierre 1794 i reintegrat a la Convenció Diputat pels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-cents, aprovà el cop d’estat de Napoleó 1799 i ocupà càrrecs en la seva administració Fou novament diputat durant els Cent Dies 1815

Originari de la província de Sòria, es formà a la catedral d’El Burgo de Osma En aquesta ciutat publicà la seva contribució a la teoria musical de l’època, el tractat Vergel de música spiritual, speculativa y activa, del qual muchas diversas y suaves flores se pueden coger 1570 L’obra, que havia estat enllestida l’any 1559, aborda els temes habituals en la major part dels tractats ibèrics del cinc-cents el cant pla i la música mensural Moltes parts són plagis del llibre primer de la Declaración de instrumentos musicales 1555, de Juan Bermudo

L’any 1969 s’inicià en l’arbitratge adscrit a la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge i, deu anys després, assolí la categoria estatal Debutà en la màxima categoria en un Cerdanyola-FC Barcelona de la Copa del Rei i fins el 2000, any que es retirà, arbitrà gairebé cinc-cents partits, entre els quals moltes finals El seu debut internacional fou en un Europeu juvenil 1982 També dirigí partits en molts campionats, com els europeus 1987, 1994, el Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Presidí el Comitè Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola…

Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90

A l’inici de la Revolució Francesa, fou diputat montagnard , s’oposà enèrgicament als girondins i es destacà en la repressió de Bordeus 1793 L’any 1794 es casà amb Thérésa Cabarrús —de qui es divorcià el 1802— i moderà els seus ímpetus revolucionaris Enemistat amb Robespierre, fou un dels principals fautors de la reacció termidoriana i formà part del nou Comitè de Salvació Pública Durant el Directori, fou membre del Consell dels Cinc-cents, addicte a Barras Participà en l’expedició francesa a Egipte i fou cònsol a Alacant 1804 En caure Napoleó, es retirà de la…

Estudià a l’escola de Funcionaris de la Generalitat i a l’Ateneu Politècnic Delegat per Andreu Nin, s’entrevistà amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas novembre del 1936 per sollicitar l’asil polític de Trotskij S’exilià el 1939 i s’installà a Mèxic el 1940, on fundà Publicaciones Panamericanas, Ediciones Quetzal i B Costa-Amic, Editor Fou l’editor que publicà més llibres en català a l’exili prop de seixanta, i més de mil cinc-cents llibres d’autors mexicans Fou guardonat amb el premi Catalunya Enfora de la Generalitat de Catalunya 1989

Després de jugar a les categories inferiors de diferents equips de Badalona CA Cultural, CP Sant Josep i Ademar de Badalona, la temporada 1987-88 s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres, primer com a anotador i posteriorment com a àrbitre Després de passar per diferents categories debutà a l’ACB el 1996 fins a la temporada 2011-12 havia arbitrat més de cinc-cents partits Internacional des de l’any 2001, ha dirigit diverses fases finals de la Copa del Rei i del play-off pel títol de Lliga ACB També és professor de regles de joc al Comitè d’Àrbitres de la federació…

Ajudant i en part continuador del seu germà Giuliano da Sangallo, de primer fou conegut com a arquitecte militar collaborà en la restauració del castell Sant'Angelo des del 1493, en la construcció de Civitacastellana 1494-99, de Poggio Imperiale de Poggiobonsi 1495-1513, de Nepi 1499-1503, etc, i el 1515 projectà i inicià la fortalesa vella de Liorna Des del 1518 centrà la seva activitat a Montepulciano i caracteritzà la ciutat amb arquitectures de masses accentuades i relleus sòlids i de gust ja del cinc-cents, com els palaus Tarugi, Contucci, Cervini i Del Pecora,…

Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El conjunt de les…

De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’…