Resultats de la cerca
Es mostren 1281 resultats
Peter Bogdanovich
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’una important tasca com a crític i escriptor cinematogràfic, accedí a la realització Targets 1967, The last Picture Show 1971, What's Up, Doc 1972, Paper Moon 1973, premiat en el Festival de Sant Sebastià, Nickelodeon 1976, Saint-Jack 1979, They All Langhed 1981, Mask 1985, Ilegally Yours 1988, Texasville 1990, Noises Off 1992 i Runnin' Down a Dream 2007 Realitzà programes per a la televisió i també actuà en pellícules d’altres directors
David Wark Griffith
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fou el creador d’un llenguatge cinematogràfic on el muntatge adquirí la seva dimensió autèntica Establí els fonaments de la temàtica cinematogràfica nord-americana ingenuïtat, moralisme i esquematisme Realitzà The Birth of a Nation 1914, Intolerance 1916, Hearts of the World 1917, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 i The Battle of the Sexes 1928, entre d’altres Fundà el 1919, juntament amb Charles Chaplin , Mary Pickford i Douglas Fairbanks la productora United Artists
Sergej Mikhajlovič Eisenstein
Cinematografia
Director cinematogràfic soviètic.
Procedent del teatre, el 1924 realitzà el seu primer film, Stačka ‘La vaga’, on s’insinuen les directrius bàsiques de la seva obra, les quals el 1925 desenvolupà d’una manera magistral a Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Potemkin’ Per a realitzar Oktjabr’ ‘Octubre’, 1927 suspengué el rodatge de Staroje i novoje ‘El vell i el nou’, que acabà al cap de dos anys Féu un viatge per Europa, i anà a Hollywood i a Mèxic, on realitzà Que viva México 1931 A l’URSS continuà la seva tasca de teòric i realitzà Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij Per la concepció del muntatge i de la composició…
Armand Moreno i Gómez
Cinematografia
Teatre
Director teatral i cinematogràfic.
Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81
Sergej Mikhajlovic Eisenstein
Música
Director cinematogràfic letó.
Format com a director teatral, el 1924 debutà en el món del cinema dirigint Stacka 'La vaga', film en què ja s’insinuaven les característiques bàsiques de la seva obra L’any següent rodà la seva obra mestra El cuirassat Potemkin La seva obra destacà per la perfecta combinació d’imatge i música, la qual cosa el dugué a collaborar estretament amb Sergej Prokof’ev, especialment en els films Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij 'Ivan el Terrible' Ambdós artistes treballaven les escenes conjuntament fins a aconseguir la perfecta conjuminació de la música amb les imatges cinematogràfiques, de…
Josep Lluís Ozores i Puchol
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Fill dels també actors Marià Ozores i Francès i Laura Puchol Debutà en teatre, però passà al cinema, on feu papers còmics d’home rústic i bonhomiós en films com Calabuig 1955, Recluta con niño 1956, Suspendido en sinvergüenza 1962, etc Atacat de paràlisi, actuà encara en televisió i teatre El poder , de J Calvo Sotelo El seu germà Marià Ozores i Puchol Madrid, 5 d’octubre de 1926 – 21 de maig de 2025, director cinematogràfic d’un centenar de pellícules, realitzà films còmics, de comèdia fàcil amb un cert erotisme, sovint protagonitzades pels seus germans i també actors com Alfredo Landa,…
Germà Lorente i i Guarch
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions Imágenes 1954-61, Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge, Antes de anochecer 1964, influït…
,
Louis Delluc
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor i director cinematogràfic francès.
Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica dirigí “Le Film” 1917-19, fou crític a “Paris-Midi” 1918-23 i fundà i dirigí “Cinéa” 1921-23 Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda , reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein Realitzà els films Fièvre 1921, La femme de nulle part 1922, L’inondation 1924 L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie 1920, on explica les seves teories sobre el nou art del cinema
Bruce Willis
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth Sense 1999,…
Victor Sjöström
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic suec.
Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una manera notable en la…