Resultats de la cerca

Descriví el treball socialista i creà els tipus de la nova societat Poema o topore , ‘Poema de la destral’, 1930 Posl’e bala , ‘Després del ball’, 1932 En Aristokratakh ‘Els aristòcrates’, 1934 mostra la reeducació de criminals mitjançant el treball Fou premi Lenin el 1959 Escriví també guions cinematogràfics

Actor eficient, simbolitzà un dels mites eròtics cinematogràfics El 1934 obtingué l’Oscar d’interpretació per It Happened one Night Altres films seus són Susan Lenox, her Fall and Rise amb Greta Garbo 1931, Mutiny on the Bounty 1935, Gone with the Wind 1939, Mogambo 1953 i The Misfits 1960

Participà en la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit Treballà després com a corresponsal de guerra Dels seus reculls de narracions cal destacar Čelovek s fronta ‘L’home del front’, 1943 i Bol’šoje serdce ‘El gran cor’, 1944 Fou també autor de guions cinematogràfics i els anys seixanta dirigí algunes pellícules

Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…

Fou director d’"El Sol” i de “La Voz” de Madrid i durant la guerra civil de 1936-39, de “La Vanguardia” de Barcelona Exiliat a Mèxic, hi publicà novelles, com El diario de Hamlet García 1944, i obres teatrals El Emplazado 1943, El hombre que hizo un milagro 1944 És autor també de diversos guions cinematogràfics per a pellícules de Jorge Negrete

El 1960 fundà el grup teatral Pánico, amb FArrabal i RTopor Amb una estètica violenta i d’inspiració surrealista realitzà a Mèxic els seus films Fando y Lis 1968, El topo 1971, La montaña sagrada 1973 i Tusk 1980 Posteriorment realitzà Santa Sangre 1989 i The Rainbow Thief 1990 Ha collaborat en guions de còmics i en guions cinematogràfics amb Moebius

Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914 Director de Radiosola 1923-24, promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona 1924 Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona 1923 Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Films 1932 Dirigí la Revista Electrotécnica de Barcelona 1931-71

La família fou composta per Leonard Nova York 1891 — 1961 “Chico”, Arthur Nova York 1893 — 1964 “Harpo”, Julius Nova York 1895 — Los Angeles 1977 “Groucho”, Milton Nova York 1894 — Palm Springs, Califòrnia 1977 “Gummo” i Herbert Nova York 1901— Palm Springs, Califòrnia 1979 “Zeppo” Tot i que en algun moment treballaren plegats, només Chico, Harpo i Groucho formaren l’equip que tingué una projecció internacional Les escenes jocoses, d’una comicitat desllorigada, agressiva i carregada d’una crítica —bàsicament social— implacable, són completades per aquelles en què Chico —pianista— i Harpo —…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…