Resultats de la cerca

Format a l’Institut del Teatre, actuà en la Companyia de Josep Maria Flotats, sota la direcció del qual interpretà El despertar de la primavera de Frank Wedekind 1986, Lorenzaccio , d’Alfred de Musset 1989, El misantrop , de Molière 1989, Cavalls de mar ,  de Josep Lluís i Rodolf Sirera 1992, i, sota la direcció de Maurizio Scaparro, Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand 1985 Treballà també amb Sergi Belbel El mercader de Venècia , de William Shakespeare, 1994, Tamzin Townsend Bones Festes , d’Alan Ayckbourn, 1992, David Selvas Who is P , d’Albert Tola, 2005 True West , de Sam Shepard,…

Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban…

El sector meridional del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de l’Albera, i és ocupat pel bosc 360 ha i per pasturatges L’agricultura es localitza a la vall del Tec, molt fèrtil Produeix fruita 63 ha de cirerers, presseguers, pomeres, albercoquers i pereres i hortalisses 3 ha, regades per séquies derivades del Tec La vinya ocupa 207 ha produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha 2 ha de cereals La ramaderia és integrada per bestiar oví uns 730 caps i cabrú uns 190 Hi ha empreses de construcció de mobles i treball de ferro, i una petita…

La superfície agrícola és de 212 ha, 120 de les quals són destinades a arbres fruiters presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres, 72 ha a vinya, i 24 ha a hortalisses enciams i escaroles Hi ha una cooperativa de fruita i hortalisses i una cooperativa vinícola El poble 307 h 1982, marquixanencs 272 m alt és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, al voltant de l’antic castell de Marquixanes El lloc és esmentat el 1007 el 1035 el comte Guifré donà l’alou de Marquixanes al monestir del Canigó El rei Alfons I autoritzà l’abat del Canigó a…

La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per…

El terme és a la vall mitjana del Palància, aigua avall de Soneixa L’agricultura de secà 400 ha és destinada sobretot a oliveres, vinya i garrofers al regadiu 110 ha, que aprofita l’aigua del riu, s’hi fan hortalisses i arbres fruiters, sobretot cirerers El 50% de la població activa es dedica a l’agricultura, i la població industrial ha augmentat 36% per raó de la proximitat de Soneixa, la qual cosa no ha impedit que continuï la lenta davallada demogràfica Hi ha importants jaciments de guix El poble 469 h agl 2006 230 m alt és a l’esquerra del Palància, en terreny pla, a l’…

De les 1367 ha conreades, la major part són dedicades a la vinya 1 238 ha, 1094 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 33 ha 19 de presseguers, 10 d’albercoquers i 1 de cirerers i les hortalisses 20 ha 10 d’escaroles i 3 de carxofes, a més de 52 ha de farratge El cens ramader és de 223 caps de bestiar oví i 5 de cabrum Hi ha una important cooperativa vinícola, amb 340 socis i una capacitat d’emmagatzematge de 65 000 hl Hi ha una petita indústria de fabricació d’espardenyes, que dóna treball a 20 persones El poble 1 051 h…

La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La ramaderia és…

És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant…

Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…