Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Elinor Ostrom

Elinor Ostrom
© Indiana University
Economia
Política
Politòloga nord-americana, de nom de soltera Elinor Claire Awan.
Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la Població i…
Olivier Alain
Música
Musicòleg, crític, pianista i compositor francès.
Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia
Pere Cherta Clos

Pere Cherta Clos
Museu Colet
Escacs
Jugador d’escacs.
S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa…
Premi Internacional Ramon Llull
Lingüística i sociolingüística
Premi atorgat anualment en reconeixement a l’aportació de persones o entitats que hagin contribuït a la difusió de la llengua i la realitat historicocultural catalanes o a la defensa de les llengües, cultures i nacions sense estat.
Creat el 1986 per la Fundació Congrés de Cultura Catalana , des de la primera convocatòria fins al 2001 hi participà l’ Institut d’Estudis Catalans Els tres anys següents se suspengué i el 2004 es reprengué, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’ Institut Ramon Llull fins el 2012, que el substituí la Fundació Ramon Llull Relació de guardonats 1986 Anglo-Catalan Socie 1987 Pierre Vilar 1988 Robert Ignatius Burns 1989 Joseph Gulsoy 1990 Per Denez 1991 Bob de Nijs 1992 Deutsch-Katalanische Gesellschaft 1993 Kálmán Faluba 1994 Vytautas Landsbergis 1995 Arthur Hubert Terry…
Cécile Ousset
Música
Pianista francesa.
Dotada d’unes grans condicions per a la música, a cinc anys oferí un concert a Alger Estudià amb Marcel Ciampi al Conservatori de París, centre on el 1950, amb catorze anys, aconseguí el primer premi de piano Tres anys després resultà vencedora en el Concurs de Piano Claire Pagès La relació de concursos en què ha estat premiada inclou el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1953, Concurs Internacional de Música de Ginebra 1954, Concurs GB Viotti 1955, Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1956, Concurs Internacional de Piano F Busoni 1959 i Concurs Internacional de Piano Van Cliburn…
Roland Barthes

Roland Barthes
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Sociologia
Crític literari i sociòleg estructuralista francès.
Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…
Gillian Weir
Música
Organista i clavicembalista neozelandesa.
Estudià al Royal College of Music de Londres i posteriorment es perfeccionà amb Nadia Boulanger, Marie-Claire Alain i Anton Heiller Inicià la carrera de concertista el 1965 i des de llavors ha estat convidada en nombrosos festivals, com ara els d’Aldenburgh, Edimburg i Proms, en el qual actuà al desembre del 1999 Tocà per primera vegada als Estats Units el 1984, concretament a Nova York Ha estrenat diverses obres contemporànies, entre les quals destaca un concert per a orgue dedicat pel compositor William Mathias 1984 Ha participat en nombrosos cursos i ha impartit classes…
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…
Llibre de memòries del convent de Santa Clara de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica manuscrita inèdita, escrita per diverses mans entre l’inici del s. XVII i mitjan s. XIX, que es conserva a l’arxiu del reial monestir de Santa Clara de la Passió de Perpinyà, al Rosselló, una de les fundacions monàstiques més antigues de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…
Helmut Newton
Fotografia
Fotògraf australià d’origen alemany.
El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen , Marie Claire i Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre, sovint amb una…