Resultats de la cerca
Es mostren 2769 resultats
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta…
inclusió
Lògica
En àlgebra de classes i en la de relacions, pertinença (expressada per ⊂) de tots els membres d’una classe a una altra, d’unes relacions a unes altres.
Simbòlicament, la inclusió de classes és definida com A ⊂B = df x x ∈A ⊃x ∈B, i la de relacions com R ⊂S = dfxyxRy ⊃xSy
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental, atributs…
Partit Socialista Oportunista
Partit polític
Partit fundat el 1891 a Barcelona a partir de la Federació de les Tres Classes de Vapor després de fracassar la fusió amb el PSOE en el Partit Democràtic Socialista Obrer.
Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916
Unió Manufacturera
Història
Sindicat creat a Barcelona al novembre del 1871 com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l’objectiu d’aplegar els obrers relacionats amb la indústria tèxtil.
Tenia per òrgan Revista Social , i assolí una gran importància numèrica el 1872 tenia 225 seccions i 28 000 afiliats, gairebé tots de Catalunya Dividida en diverses tendències —moderats prorepublicans, autoritaris i bakuninistes—, desaparegué després del 1874 Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882, i l’organització romangué minoritària En foren dirigents GAlbagés, FAbayà,…
sistema cúbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors, amb els quals formen angles de 54°44’.
Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular
relació d’equivalència
Matemàtiques
Relació binària entre els elements d’un conjunt que permet d’establir una classificació d’aquests elements de tal manera que resti cadascun en una classe, dita d’equivalència, i aquestes classes no tinguin cap element comú.
Perquè una relació sigui d’equivalència cal que sigui reflexiva, simètrica i transitiva relació Tota relació d’equivalència estableix una classificació del conjunt i tota classificació determina una relació d’equivalència Són equivalents dos elements que pertanyen a la mateixa classe El conjunt de les classes considerada cadascuna com un nou element és anomenat conjunt quocient del conjunt de partida C per a aquesta relació R , i s’escriu C/R Una aplicació d’un conjunt en un altre determina una relació d’equivalència entre els elements del conjunt original, prenent com a…
sistema hexagonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria hexagonal , posseix un eix senari vertical, sis eixos binaris horitzontals formant angles de 30°, un pla de simetria normal a l’eix senari, sis plans que contenen aquest eix i normals als binaris, i centre de simetria
sistema monoclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per tres classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria monoclínica , posseeix un eix binari, un pla de simetria perpendicular al dit eix i un centre de simetria, i és la classe cristallina en la qual cristallitza un nombre més gran de composts