Resultats de la cerca

Exercí d’advocat criminalista i collaborà en la premsa barcelonina “El Liberal”, “El Diluvio”, sovint amb el pseudònim de Fermín Després del 1939 publicà llibres de records Barcelona de antaño 1944, La criminalidad en Barcelona 1885-1908 1945, Los viejos cafés de Barcelona 1946 i José Anselmo Clavé y su tiempo sd

Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc

Fou un dels iniciadors de la publicitat a Catalunya Publicà les novelles Aventura d’estiu 1932 i Jaume Farell 1946, i poemes de caire tradicional Hores d’octubre 1948, Flors de recança 1949, Avemaries del capvespre 1949 i Poemes temporals 1956

Resident des que tenia nou anys a Agullana, s’inicià de jove com a intèrpret de fiscorn a la formació la Juvenil Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona, i cap al 1921 debutà com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Més tard adquirí una forta popularitat amb títols com Noies martinenques , Cantant la Festa 1927, Batecs del cor o Refilets de l’avi , d’estil autòcton i senzill Contribuí al seu èxit la composició de Noies palamosines , sardana composta per a un conjunt de deu cobles A més d’unes 200 sardanes, també és autor de peces de música religiosa, cuplets, himnes i…

A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble dels pares Anselm Viola i Narcís Casanoves i destacà ja en l’estudi de l’orgue El 1803 entrà al monestir com a monjo Ja de bon principi s’inicià en l’art de la composició 1804, amb obres vocals d’una certa envergadura La seva formació, però, es veié interrompuda per la guerra del Francès 1808-14, que destruí completament el monestir El pare Brell fou un dels qui treballaren amb més força en la restauració de l’escolania i en la tasca de refer-ne l’arxiu musical, activitats que conjuminà amb la creació d’obres musicals per a la…

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic, fou cedit al CE Sabadell 1980-81, tornà al filial barcelonista i la temporada 1982-83 debutà amb el primer equip Davanter centre, romangué al club blaugrana fins la temporada 1987-88, on jugà 114 partits i marcà 24 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Copes del Rei 1983, 1988 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 Després jugà al Múrcia 1988-91 i l’Oriola 1991-92 Amb la selecció espanyola disputà tres partits i marcà un gol

Treballà com a tipògraf i arribà a tenir impremta pròpia Simpatitzà amb les idees federalistes d’Almirall i amb les catalanistes de La Jove Catalunya, de la qual fou soci Fundà i dirigí nombrosos periòdics d’orientació popular i caràcter humorístic collaborà, entre moltes altres publicacions, a La Renaixença , La Illustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa i fou redactor de Lo Teatro Regional Entre les seves obres destaquen el recull de poemes Fulles seques 1875, les narracions costumistes de Quadros a la ploma 1885 i els drames La guerra 1887 i Lo fill de la mort 1883 Fou premiat en…

Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona, Saragossa, Tortosa…

Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya