Resultats de la cerca

Iniciador dels estudis filològics a Portugal amb A língua portuguesa 1868 Reaccionà contra el positivisme i basà els seus estudis no pas en les ciències de la natura, sinó en les de l’esperit Bibliografia crítica de História e Literatura 1875, Contos populares portugueses 1879 i O Ensino histórico, filológico e filosófico en Portugal até 1858 1900

Membre del grup Novo Cancioneiro, que sorgí el 1941 a la recerca del realisme social, aplegà la seva obra a Descoberta 1945 i a 46 aniversário 1966 Fou també crític musical

Cap al 1934 ingressà en les joventuts comunistes, de les quals esdevingué secretari general el 1935 Llicenciat en dret, fou empresonat 1937-38, 1940 i 1949-60 pel règim de Salazar El 1960 s’evadí i s’installà a Moscou Secretari general del partit comunista 1961, l’any 1974 tornà a Portugal, on fou ministre sense cartera 1974-75 S'oposà a l’eurocomunisme, tot mantenint una fidelitat estricta a l’URSS

Fou deixeble de José d’Almeida Malgrat les influències estrangeres, féu obres adequades a la tradició del seu país Es destaquen el Pessebre de la catedral de Lisboa i l' Estàtua eqüestre de Josep I al Terreiro de Paço 1770-75, Lisboa

És l’introductor de les formes renaixentistes italianitzants al seu país Entre el 1521 i el 1526 habità a Itàlia, on es relacionà amb Ariosto, Sannazaro i Vittoria Colonna La seva Fábula de Mondego i l’ègloga Alexo , ambdues de vers 1527, són les primeres expressions de l’italianisme En les èglogues Cèlia, Andrés i Nemoroso segueix el model de Garcilaso La seva tasca innovadora es concreta en la introducció de la comèdia en prosa Os Estrangeiros, Vilhalpandos , sobre models de Plaute, i en l’aclimatació de noves estrofes sonet, octava, tercet i nous subgèneres lírics elegia,…

Visqué a Angola entre els cinc i els deu anys Treballà en l’ensenyament secundari i posteriorment passà a l’empresa privada Llicenciat en economia per la Universidade Lusíada de Lisboa 2001, l’any 2004 s’incorporà al grup Fominvest com a director financer i posteriorment com a administrador executiu L’any 1978 s’afilià al Partido Social Democrata PSD, de les Joventuts del qual fou elegit secretari general l’any 1984, vicepresident el 1986 i president el 1990 fins el 1995 Vicepresident del PSD entre el 2005 i el 2006, el març del 2010 en fou elegit president Diputat a l’Assemblea de la…

Fill d’Alfons II i d’Urraca de Castella Atorgà furs i privilegis a determinades ciutats Sanguinhedo, Corva, Noura, Murça i continuà l’expansió territorial en lluita amb els sarraïns a l’Alentejo, al camp d’Ourique i a l’Algarve El seu regnat es caracteritzà per la preponderància que hi assoliren els favorits, que cometeren greus injustícies Incapaç d’imposar-se al poder creixent de l’oligarquia, fou deposat per una assemblea de nobles i clergues, que lliurà la corona al seu germà, l’infant Alfons 1245 Després d’una curta guerra que li resultà desfavorable, es retirà a Toledo, a la cort de…

Formà part de la primera ambaixada portuguesa que arribà a Axum i al país de Shoa, prop del negus David d’Etiòpia 1515-27 En publicà una relació Verdadeira informação das terras do Preste João das Índias 1540, que, traduïda a d’altres llengües, féu conèixer per primera vegada a Europa la geografia, la història i l’economia del país visitat

Filla del rei Joan III de Portugal i de Caterina d’Àustria Fou casada, per poders a Almeirim i en persona a Salamanca, el 1543, amb el seu cosí germà el príncep Felip, fill hereu de Carles I Morí en donar a llum l’infant Carles d'Àustria

Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat 1357,…