Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
baronia de Cervelló
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès.
Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…
baronia de Taradell
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.
Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una…
Sau

Vista del campanar de Sant Romà de Sau, anegat per les aigües del pantà de Sau
© C.I.C. - Moià
Antic terme d’Osona que englobava tot l’actual municipi de Vilanova de Sau.
Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau 917 a 952 de l’antic terme de Cornil A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la roca de Sau , probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n’esdevingueren els senyors directes des del segle XV La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau…
castell d’Aguilar

Restes del castell d’Aguilar (Aguilar de Segarra)
© C.I.C. - Moià
Fortificació del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment…
Santa Maria d’Arenys de Lledó
Art romànic
El lloc d’Arenys fou conquerit per Alfons I el Bataller el 1132, però, definitivament, ho fou el 1151 pels cavallers cognomenats Cambrils El lloc, després de la seva conquesta, va pertànyer a aquests cavallers i a partir del 1209 al bisbe de Tortosa Els orígens de l’església d’Arenys, actualment dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora, es remunten al final del segle XII Concretament, en un document de privilegis concedit pel bisbe de Tortosa l’any 1196 esdiu als pobladors “que tindran cura de l’església” Així mateix, la parròquia apareix documentada en les dècimes papals dels…
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila…
Sant Jaume de Lledó d’Algars
Art romànic
El seu territori fou ocupat inicialment pel rei Alfons I d’Aragó, a l’inici del segle XII, i definitivament a partir del 1151 pels senyors cognomenats Cambrils que lluitaven sota la bandera del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV En un primer moment el domini de l’indret correspongué als Cambrils L’any 1192 ja hi ha constància d’una església El 1209 el rei Pere I cedí tots els seus drets al terme de Lledó al bisbe de Tortosa, que així obtingué l’any següent que la parròquia de Lledó quedés adscrita a la diòcesi de Tortosa L’any 1314 el bisbe Francesc de Paolac visità la…
Castell d’Estaràs
Art romànic
Hom desconeix bona part de la història d’aquest castell que formava part, com Gàver, del comtat de Berga Fins al segle XIII va pertànyer als Cervera L’any 1246, quan es casà Sibilla de Cervera amb Ramon de Montcada, el seu pare, Guillem de Cervera, li donà per dot el castell de Timor, el castell i la vila de Sant Antolí, el de Pujalt, la vila de Gàver i el castell i la vila d’Estaràs Pocs anys més tard, el 1251, el castell d’Estaràs, juntament amb Gàver, passà a mans de Jaume I Al segle XIV el domini eminent del castell esdevingué dels Vilallonga El 1355 ja és esmentat Ponç de Vilallonga com…
Castell de Benavent (Graus)
Art romànic
El lloc de Benavent és situat a l’extrem sud-est de la vall de l’Éssera, a la dreta del barranc de Maigualas D’aquest indret sorgí una família —branca dels senyors de Lierp— que prengué volada duent el locatiu de Benavent El primer esment dels senyors del lloc i del castell de Benavent, avui desaparegut, ós de l’any 1094, en què el cavaller Ramon Guillem deixà en testament el lloc de Benavent a la seva muller Sicarda i establí que si aquesta es tornava a casar, llavors passaria directament al seu fill Gombau Aquest Gombau I Ramon es titulà ja “de Benavent”, i fruit del seu matrimoni amb…
Casa forta de Menola (Pineda de Mar)
Art romànic
Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de…