El seu territori fou ocupat inicialment pel rei Alfons I d’Aragó, a l’inici del segle XII, i definitivament a partir del 1151 pels senyors cognomenats Cambrils que lluitaven sota la bandera del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. En un primer moment el domini de l’indret correspongué als Cambrils. L’any 1192 ja hi ha constància d’una església. El 1209 el rei Pere I cedí tots els seus drets al terme de Lledó al bisbe de Tortosa, que així obtingué l’any següent que la parròquia de Lledó quedés adscrita a la diòcesi de Tortosa. L’any 1314 el bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia. L’adscripció a Tortosa va durar fins el 1957. L’actual església parroquial de Sant Jaume es va reedificara l’inici del segle XIV, a càrrec de Bernat Cirera, que fou enterrat a la mateixa església. Aquesta es manté en tota la seva puresa de línies gòtiques, amb un portal apuntat, d’arcs en degradació, i un finestral amb calats partit per dues columnetes. Té un campanar d’espadanya a la part dreta de la façana i una petita torre de base poligonal amb una escala de cargol a l’extrem oposat de la façana.