Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
síndrome d’alcoholisme fetal
Patologia humana
Conjunt d’anomalies morfològiques que presenten els fills de les mares alcohòliques que continuen bevent durant l’embaràs.
Les més freqüents són les alteracions del creixement, el retard en el desenvolupament, la luxació d’un o dels dos malucs i la limitació dels moviments del colze A l’Estat espanyol neixen cada any de 500 a 1000 nadons afectats d’aquesta síndrome
epicòndil
Anatomia animal
Prominència òssia que constitueix el final distal de la cara externa de l’húmer situada sobre la superfície articular del còndil, de la qual és separada per la inserció de la càpsula articular.
En l’epicòndil s’insereixen els tres fascicles del lligament lateral extern de l’articulació del colze i sis músculs de l’avantbraç el segon radial extern, el supinador curt, l’extensor comú dels dits, l’extensor propi del menovell, el cubital posterior i l’anconal
esfenisciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda.
Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’Amèrica del Sud
captura
Hidrografia
Fenomen pel qual un riu d’intensa activitat erosiva arriba a decapitar-ne un altre captant vers la pròpia conca les aigües del curs superior del riu decapitat.
Es manifesta sovint per un seguit de caràcters morfològics presència d’un colze ben encaixat en el sector on s’ha operat la captura, aparició d’una vall morta, subadaptació del riu decapitat —privat de la major part de la seva àrea de drenatge— a les dimensions de la vall que elaborà abans de la captura
gaig

gaig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l’extrem inferior de cada galta.
Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental
piemont
Geomorfologia
Regió planera situada al peu d’un massís muntanyós i formada per l’acumulació de materials, arrossegats per torrents i rius, i prèviament arrencats a la muntanya pels efectes de l’erosió.
Un petit colze separa el piemont de la muntanya Segons l’evolució tectònica —elevació del massís per moviments intermitents, per exemple— es poden formar una sèrie de plataformes de piemont escalonades Des del punt de vista socioeconòmic les regions de piemont es desenvolupen, primordialment, en funció de la muntanya propera disponibilitat d’aigua, energia hidroelèctrica, fusta, pasturatges, turisme, etc El piemont és anomenat també samontà, raiguer o piedmont
biela

Parts d’una biela de motor de combustió interna
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça rígida, generalment metàl·lica i d’una gran resistència, que en molts mecanismes i dispositius transmet el moviment d’un òrgan a un altre.
Eventualment, quan forma part d’un sistema biela-manovella , transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu motors de combustió interna, màquines de vapor, etc o viceversa compressors, bombes d’èmbol, serres alternatives, etc Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents per això són d’acers especials o de duralumini, obtingudes per estampació, i darrerament hom fa proves amb materials plàstics reforçats amb fibres de carboni Consta d’una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya , que uneix…
a plec de braç
A la part del braç oposada al colze.
colzat
Atxeta de cera d’un colze de llargària.
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…