Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
Jean Japart
Música
Compositor flamenc.
El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de…
Rudolf Schwarz
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de HPoelzig, collaborà en algun moment amb DBöhm L’església del Corpus Christi, a Aquigrà 1928-30, és una de les més importants per a la renovació de l’art religiós al s XX Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a la reconstrucció d’esglésies, algunes combinant restes medievals amb ciment i vidre Santa Anna a Düren, Sant Miquel a Frankfurt, etc En totes elles fa ressaltar la gran unitat de l’espai, la simplicitat dels materials i l’ajut de la llum per a crear una atmosfera adequada Poc abans de morir escriví un estudi sobre tota la seva obra Kirchenbau ‘Construcció d’…
hang
Música
Instrument de percussió.
Desenvolupat l’any 2000 a Berna, Suïssa, per Felix Rohner i Sabina Schärer, i presentat a la Fira de Música de Frankfurt el 2001 Amb un so semblant al d’una marimba, metàllic i harmònic, l’hang es compon de dos hemisferis de metall soldats entre si, que li confereixen una aparença semblant a la representació habitual d’un ovni Un dels hemisferis conté vuit tons musicals, en forma de cercles, situats al voltant d’un cercle central més gran L’altra banda té un forat al centre per a la ressonància del so Es pot tocar amb la punta dels dits, els pulgars o amb la palma de la mà, o bé …
alternança
Agronomia
Divisió o repartiment dels terrenys d’una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient.
La pràctica de l’alternança és observada des de molt antic Virgili, en els seves obres, parla de la necessitat d’alternar els conreus per a descans de la terra Columella fixà normes a seguir per a l’obtenció de bons resultats De Gasparin basa els avantatges d’una alternança en això millor treball del sòl lluita més eficaç contra les males herbes intercalant científicament gruarets i plantes d’entrecavada lluita contra els flagells millor aprofitament de la fertilitat del sòl combinant conreus exhauridors, exigents i millorants equilibri de produccions utilització racional de mà d…
mateixa
Música
Dansa que forma part de l’anomenat ball pagès mallorquí.
Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota , bé que de moviment més suau i moderat Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies cornamusa, flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón , la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos…
intermedio
Música
Al Renaixement italià, obra dramaticomusical que s’interpretava entre els actes d’una obra teatral.
Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental intermedio non apparente , el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins intermedio apparente Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb allegories mitològiques que afalaguessin els…
envol
Transports
Acció d’envolar-se.
Les aeronaus d’ala fixa fan l’envol en tres fases cursa sobre el terreny, transició a l’envol i enlairament Un helicòpter fa l’envol combinant dues maniobres una d’elevació vertical amb manteniment final d’altura en estat estacionari i una d’ascensió amb moviment cap endavant accelerat Hom fixa per a cada tipus d’aeronau la distància d’envol, de manera que, en assolir la velocitat mínima de seguretat en vol, pugui salvar un obstacle d’una alçada definida pujant amb el millor angle possible Les aeronaus d’ala fixa que poden efectuar envols i aterratges curts o fins i tot verticals…
dessecació
Química
Acció d’eliminar l’aigua d’una substància.
Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de…
Christoph Ernst Friedrich Weyse
Música
Compositor danès d’origen alemany.
Estudià amb JAP Schulz i el 1805 fou nomenat organista de la catedral de Copenhaguen A partir del 1819 treballà com a compositor de la cort, tot combinant aquesta tasca i la de professor a la universitat de la mateixa ciutat Escriví set simfonies estilísticament emparentades amb les obres de J Haydn, més d’una vintena de cantates religioses, música per a teclat i sis singspiele estrenats al Kongelige Teater, d’entre els quals destaca Sovedrikken 'Somnífers', 1809 Publicà diversos reculls de lieder que, seguint les empremtes del seu mestre, el convertiren en un dels grans…
Sílvia Gasset i Tàpias
Música
Soprano.
Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través de la qual…