Resultats de la cerca

És, amb GVerga, el principal autor del verisme teatral italià Publicà i estrenà peces en vers, com Una partita a scacchi 1872, i en prosa, com Tristi amori 1887, Come le foglie 1900 i Il più forte 1904 —aquestes tres traduïdes al català per Narcís Oller i publicades per L’Avenç — Fou coautor, amb Luigi Illica, dels llibrets de les òperes de Puccini La Bohème 1896, Tosca 1900 i Madama Butterfly 1905 Dirigí la revista La Lettura i deixà també narracions com el recull Novelle e paesi valdostani 1896

És una de les màximes representants de la jove literatura escrita samoana fins el 1830 la literatura a les illes era oral El 1994 guanyà un premi literari polinesi amb un poema èpic escrit en samoà i en anglès, el 1996 publicà The Girl in the Moon Circle i el 1997 guanyà el premi del Commonwealth amb la novella The Place Where We Come , fet que ha inspirat i esperonat els escriptors del Pacífic També és autora de Where we once belonged 2000 i They Who Do Not Grieve 2001 L’any 1999 visità Catalunya, convidada per la Institució de les Lletres Catalanes

La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "

Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència

Fill de Clara Novello Davies, prestigiosa professora de piano, conegué personalment molts músics importants de l’època Guanyà una beca a Oxford com a nen soprano, i més tard hi estudià orgue i teoria És autor, entre moltes altres, d’una cançó que fou enormement popular durant la Primera Guerra Mundial Till the Boys Come Home 1914 Escriví comèdies musicals i revistes, però cap a mitjan dècada del 1920 començà una carrera molt notable com a dramaturg i actor de teatre i cinema Glamorous Night 1935 representà la seva tornada al món musical, i fou el primer d’una sèrie de musicals…

Destacat humanista, fou preceptor del futur Enric VIII Fou proclamat per Erasme com l’"Homer britànic”, però en una visió retrospectiva hom pot dir que la seva obra sobresurt més aviat per la manca d’escriptors contemporanis seus Es mantingué dins les formes de la sàtira medieval, com en The Bowge of the Courte 1504, contra la vida cortesana, o bé contra els eclesiàstics a Colin Cloute 1522 o el cardenal Wolsey Why Come Not to the Court 1522 Però no aconseguí d’assimilar plenament les noves formes renaixentistes La possible influència de Catul i de PRonsard es pot apreciar a…

Inicià la seva tasca novellística amb Contubernio catro de Tomé S 1978 i Come e bebe que o barco é do amo 1978, però fou a partir de Breixo 1981, Memoria de Noa 1982 i, sobretot, de Xa vai o Griffon no vento 1984, Premio Nacional de Literatura 1986 que es consagrà com una de les figures més destacades de la narrativa gallega Posteriorment, publicà, entre d’altres, Los otros días 1991, premi Nadal, en castellà, Sempre me matan 1995, O fácil que é matar 1998, Azul cobalto 2001, Memoria dun soldado 2002 i Romasanta Memoria incerta do home lobo 2004 i els contes A casa de adara 1996…

Fou professor al Royal College of Music de Londres, director musical de la BBC 1942-44 i Master of Queen’s Music 1953 Reaccionà contra el Romanticisme, cercant un estil, a vegades humorístic, que té punts de contacte amb el Grup dels Sis Escriví música orquestral A Colour Symphony , 1922 Music for Strings, 1935, escènica The Tempest , per al cinema The Shape of Things to Come , 1936, concerts, música de cambra Conversations , 1919 Quintet amb clarinet , 1932, per a cant amb conjunt instrumental Madam Noy , 1918 Rhapsody , 1919 Rout, 1919 Pastoral 1929 Morning Heroes 1930, l…

Emigrat a Noruega el 1954, cursà estudis a la Universitat d’Oslo i el 1961 es traslladà a Polònia, on treballà tres anys al Laboratori d’Opole i es convertí en un dels principals collaboradors de Jerzy Grotowski De retorn a Oslo, el 1964, fundà l’Odin Teatret, companyia que aplega actors de països diversos, i que s’installà a Holstebro Dinamarca el 1966 Els seus principals muntatges són Ornitofilene 1965, Come And the day will be ours 1976, Anabasis 1977, Millionen-Forste Rejse 1978, Brechts Aske 2 1981, etc El 1979 fundà la International School of Theatre Anthropology Els seus…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la…