Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
acusatiu doble
Gramàtica
En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.
A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit
verb transitiu
Gramàtica
Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe (El pare llegeix el diari)
.
Sovint el complement directe d’un verb transitiu pot ésser omès sense que el verb deixi d’ésser transitiu La nena menja un bocí de pa/La nena, que té gana, menja D’altra banda, alguns verbs intransitius poden ésser usats a vegades com a transitius Dorm el son etern, Viu una bona vida
proposició completiva
Gramàtica
Proposició que exerceix una funció sintàctica equivalent a la de qualsevol complement de la proposició simple.
Pot fer l’ofici de subjecte, d’objecte, de complement indirecte o circumstancial, o bé formar part d’algun d’aquests complements Hom l’anomena substantiva o adjectiva , segons que la determinació que estableixi sigui feta a la manera d’un substantiu o a la d’un adjectiu M'agrada ‘que estudiïs música' substantiva funció de subjecte Hem trobat el llibre ‘que havíem perdut' adjectiva completa el substantiu llibre
preposició
Gramàtica
Categoria gramatical que expressa amb partícules invariables la relació entre un element sintàctic qualsevol i el seu complement.
L’element sintàctic relacionat és inicial de la relació el seu complement és terminal, qualsevol que sigui l’ordre de la frase Ho aconseguiràs amb paciència , o bé Amb paciència ho aconseguiràs Les preposicions formen sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu terme de relació El català té cinc preposicions febles a , amb , de , en i per Les tres preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el i els al, als, del, dels, pel, pels la preposició de s’apostrofa davant un mot començat en vocal o h Un estri d’aram, llibre d’història Les preposicions fortes són,…
alfa i omega
Alfa i omega. Complement de l’anagrama de Crist, en un mosaic d’un sepulcre del segle V
© Fototeca.cat
Cristianisme
Segons l’Apocalipsi, símbol de Jesucrist, principi i fi de tota la creació.
Aquest concepte es troba, també, en l’epístola de Pau als Colossencs i en altres indrets del Nou Testament
co-
Astronomia
Matemàtiques
Prefix llatí que indica el complement d’un angle o la pertinença a aquest complement.
oració substantiva
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que pot tenir les mateixes funcions que pot exercir un substantiu en l’oració simple: subjecte, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, complement preposicional d’un altre substantiu o d’un adjectiu.
L’oració substantiva és anomenada també completiva
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa substantiu…