Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
foia
Geografia
Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.
Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana
Xurra
Àrea de nidificació de la xurra Pterocles orientalis als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell escàs, que actualment es troba restringit a la part occidental de la Depressió Central catalana, on arriba l’extrem nord-oriental de l’encara nombrosa població que habita la Depressió de l’Ebre Ocell molt sedentari, no hi ha dades fora de les seves àrees usuals de distribució així, doncs, no ha estat citat ni a la Catalunya Nord ni a Andorra ni a les Balears El poc coneixement que tenim sobre aquesta espècie a casa nostra, fa que no hi hagi dades sobre la seva fenologia de…
punt d’inflexió

punt d’inflexió
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Punt d’una corba en el qual canvia el sentit de la concavitat i la tangent talla la corba.
En aquest punt és nulla la segona derivada de la funció corresponent a la corba i no nulla la tercera derivada
abella
Abella (Apis mellifica)
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…
genu recurvatum
Medicina
Hiperextensió del moviment del genoll de tal manera, que la cama forma amb la cuixa un arc de concavitat frontal.
alvèol
Anatomia vegetal
Petita concavitat existent en una superfície, per exemple, al receptacle de les compostes o a l’episperma d’algunes llavors.
cassola
Indústria tèxtil
Concavitat que, a un costat del teler i a continuació del catxapit del davant, serveix per a posar-hi la llançadora.
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…
genu valgum
Medicina
Deformació del membre inferior caracteritzada per l’obliqüitat de la cama, que forma amb la cuixa un arc amb la concavitat cap enfora.
correra
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les teules que hom posa amb la concavitat de cara amunt per tal que s’hi escoli l’aigua de la teulada.