Àrea de nidificació de la xurra (Pterocles orientalis) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És un ocell escàs, que actualment es troba restringit a la part occidental de la Depressió Central catalana, on arriba l’extrem nord-oriental de l’encara nombrosa població que habita la Depressió de l’Ebre. Ocell molt sedentari, no hi ha dades fora de les seves àrees usuals de distribució; així, doncs, no ha estat citat ni a la Catalunya Nord ni a Andorra ni a les Balears.
El poc coneixement que tenim sobre aquesta espècie a casa nostra, fa que no hi hagi dades sobre la seva fenologia de reproducció. Encara que és un ocell menys gregari que la ganga, i que acostuma a trobar-se’n parelles aïllades, es pot veure també formant estols, sobretot en les visites als abeuradors, tan importants per a totes dues espècies.
Habita en erms esteparis de la zona continental, sovint pedregosos, amb vegetació herbàcia o arbustiva de brolles de romaní i maleïda i màquies de garric i arçot, entremig de les quals situa el seu niu, que és una simple concavitat en la superfície del terra. Tolera més bé que la ganga la vegetació relativament densa, fins i tot l’existència d’algun arbre, i els terrenys ondulats o relativament trencats.
Com moltes de les espècies típicament estepàries de casa nostra, sembla que la xurra ha sofert una gran reducció de població, sobretot durant el present segle. L’existència d’exemplars en les col·leccions d’ocells naturalitzats del Museu de Zoologia i de la Universitat de Barcelona, recol·lectats al final del segle passat i al començament de l’actual, i algunes observacions a les zones àrides del litoral de la provincia de Girona al final del segle, indiquen que abans aquesta espècie era més nombrosa i, probablement, més àmpliament distribuïda. Aquesta reducció va indefectiblement lligada a la roturació de grans extensions d’erms i a la transformació de terrenys de secà en regadiu, coses que han produït un fort deteriorament dels ambients naturals de l’espècie. El País Valencià mereix un comentari especial, ja que al començament del segle la xurra s’observava a la Plana d’Utiel, la qual cosa fa pensar que aquesta espècie podria trobar-se encara en algun indret de la franja més continental, presència que caldria confirmar amb la prospecció de les zones més adequades.