Resultats de la cerca
Es mostren 640 resultats
séquia d’Escalona
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera, derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous (Ribera Alta).
Fou concedida el 1593 per Felip II i ratificada l’any 1604 per Felip III a favor de Castelló de la Ribera rega, però, també, el terme de Sumacárcer i el d’Alcàntara amb un total de 1200 ha
comtat de Plasència
Història
Títol concedit el 1611 a Pedro de Lanuza-Perellós y Ximénez de Urrea, vescomte de Rueda i Perellós, senyor de Plasencia del Monte.
La grandesa d’Espanya fou concedida pel rei arxiduc Carles d’Àustria el 1707 al quart titular Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A…
Cúller
Ciutat
Ciutat de la província d’Oristany, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada a la costa oriental, entre l’Alguer i Oristany, a 479 m Fou centre del comtat de Cúller , jurisdicció senyorial concedida el 1594 a Àngel de Satrilla i de Sanjust, cavaller de Calatrava El títol passà als Aimeric, comtes de Villamar
marquesat de Castelar
Història
Títol concedit al ducat de Milà, el 1693, a Baltasar Patiño y Rosales, comte de Belvedere, secretari d’estat de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó.
La grandesa d’Espanya fou concedida el 1725 al seu germà, el ministre de Felip V José Patiño y Rosales , i fou annexada al marquesat el 1750 a favor del segon titular i nebot dels predits, Lucas Fernando Patiño i Visconti, capità general d’Aragó
baronia de Càccamo
Història
Jurisdicció feudal siciliana que pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica.
El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti
tractat d’Andrusovo
Història
Tractat firmat a Andrusovo, prop de Smolensk, el 20 de gener de 1667 entre Polònia i Rússia i que posà fi a la guerra entre aquests dos països iniciada el 1654.
Rússia obtingué —en canvi de la renúncia de Lituània i de la Rússia Blanca— Smolensk, la Ucraïna de l’esquerra del Dnièper i Kíev Fou establerta una aliança militar contra els tàtars i els turcs i concedida la llibertat religiosa i de comerç als dos països belligerants
baronia de Purroi
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Luna, barons d’Illueca i Gotor.
El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna y Celdrán i el 1609 fou concedida a Juan de Chávarri i Larrain Passà als Albizu, als Bonfill el 1673, per adjudicació, als Molina, als Zamora, als Dara, als Franquet, als Sirera i als Pérez
redempció de censos
Dret civil
Forma d’extinció dels censos per la qual el censatari retorna al censalista el capital del cens representat pel valor assignat a la propietat en el moment de constituir el cens i per una quantitat equivalent als lluïsmes que hom deixarà de percebre, que varia segons els costums (lluïsme).
És una facultat concedida per la llei, i en virtut de la qual el qui rep el capital en diners o en propietats gravant la pròpia o la que se li transmet amb el pagament de la pensió censual, allibera la propietat d’aquesta càrrega tornant el capital rebut
marquesat de la Ferla
Història
Títol concedit a Sicília, el 1625, a Anna de Requesens i de Montcada, divuitena baronessa de la Ferla, filla dels prínceps de Pantel·leria.
Passà als seus descendents, els Rao Rau La baronia de la Ferla havia estat concedida el 1395 a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta , comte d’Agosta, i donà lloc a una branca del llinatge de Montcada, que la vengué 1573 als Spadafora, i aquests 1582, als Requesens