Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Ardiaca d’Elna (1051).
Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna
Anthony Joseph Mamo
Política
Advocat i polític maltès.
Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president, càrrec del…
arbitratge
Economia
Dret del treball
Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, manca d’entesa en negociacions, especialment en les negociacions col·lectives, o desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat; en alguns casos esdevé un procediment judicial.
És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d’arribar a una entesa, sinó que imposa una solució El moment de la iniciació de l’arbitratge i l’àrbitre poden ésser determinats, bé de comú acord entre les parts, o bé per ofici, la qual cosa condiciona que l’acceptació de la resolució sigui voluntària o imposada L’arbitratge obligatori, imposat per l’estat, en ésser basat en la interpretació o aplicació d’unes normes, pot facilitar la solució dels conflictes, però generalment esdevé impotent per a resoldre de forma durable els conflictes d’interessos A l’Estat espanyol…
Pietro d’Abano
Filosofia
Metge i filòsof paduà.
Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions contradictòries…
guerra del Chaco

Signatura del tractat de pau que posà fi a la guerra del Chaco
© Fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre Bolívia i el Paraguai per la possessió del Chaco Boreal.
Els incidents s’iniciaren a la zona del litigi el 1928 i, malgrat la conferència panamericana de conciliació a Washington, s’incrementaren els interessos internacionals i la presència dels grans monopolis petroliers agreujaren la situació fins a esdevenir guerra oberta el 1932, encara que oficialment no fou declarada pel Paraguai fins al maig del 1933 Les forces paraguaianes del general Estigarribia guanyaren aviat nombroses posicions a les bolivianes del general Kundt substituït després per Peñaranda fins a ocupar Ballivián 1934, al riu Pilcomayo, i avançar per territori bolivià Després d’…
Robert Peel
Història
Política
Polític britànic.
Diputat tory a 21 anys, secretari d’afers irlandesos el 1812 i secretari de l’interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana Oposat a la política tory , formà, damunt la base d’uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841 El seu govern 1841-46 traçà l’esquema de l’actuació dels conservadors durant l’era victoriana modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds Cal…
Les tusculanes
Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).
Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…
gueux
Història
Nom amb què hom designà els habitants dels Països Baixos que s’uniren per lluitar contra el domini hispànic.
El mot, que significa miserables , fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític els nobles establiren el pacte de Breda 1566 i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes El moviment es radicalitzà revolta iconoclasta i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals gueux de mer , dirigits pel comte de La…
Ferran
Família barcelonina que des de mitjan sXVI ostentà el càrrec de mestre de correus.
El primer que fou hoste de correus, elegit per terna, el 1539, fou Antoni Joan Ferran , que aconseguí de Carles V, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill Antoni Joan Ferran , i el 1565 Felip II confirmà la succcessió al fill d’aquest, també anomenat Antoni Joan Ferran , i el càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis El 1610 fou nomenat Felip Ferran i Alcate mort el 1662, fill de l’anterior, que arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana Tassis El 1662 passà a Antoni Ferran , i…
Filó
Literatura
Escriptor hel·lenicojueu.
Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi opificio, De…