Resultats de la cerca

Conegué una gran difusió els anys trenta entre els pianistes de Harlem Fats Waller, James PJohnson i Willie Smith ‘The Lion’ en foren els exponents més destacats Posteriorment, ha estat practicat amb una certa freqüència per pianistes com DEllington, EGarner i TMonk, entre altres

Sillàbica com aquesta, conegué diverses fases d’acord amb l’evolució de la llengua, i mai no arribà a la formació d’un sillabari únic Tendí al fonetisme, en contra de l’ús dels ideogrames de l’escriptura sumèria, i a simplificar els signes

Professà al conservatori d’Hamburg, on conegué Mahler, al de Viena i en el període de 1919-31 al de Praga Deixà cinc simfonies i òperes, entre les quals Eva 1899 i Srdce ‘El cor’, 1923, quatre misses i música incidental i de cambra

Conegué les noves tendències artístiques europees Com a pintor, mal comprès al seu temps, esdevingué un dels més purs impressionistes peninsulars Museo de Arte Moderno, Madrid Gran colleccionista d’art i especialista en Velázquez, l’any 1898 publicà una monografia bàsica sobre aquest pintor

De família camperola, òrfena el 1471, visqué aleshores amb els seus parents a Còrdova, on conegué Colom 1487, del qual tingué un fill, Hernando Colón el seu matrimoni no ha estat demostrat, però l’almirall l’encomanà en el testament al seu fill legítim, Diego

Al llarg dels seus nombrosos viatges conegué els cercles erudits d’Alemanya i d’Itàlia Descobrí i publicà Hrosvita de Gandersheim Opera Roswithae, 1501 Horacià, escriví en llatí Ludus Dianae 1501, Amores 1502 i Odae 1513 El 1491 inicià la compilació enciclopèdica Germania illustrata

Installat a París, el 1913 conegué Mallorca a través d’Anglada i Camarasa El 1928 comprà la península de Formentor per construir-hi un hotel, els beneficis del qual havien d’ésser invertits en el foment de l’art Retornà a l’Argentina el 1934

Residí a Roma 1626-38, on conegué N Poussin i Le Lorrain Influït per Caravaggio, creà el tipus de pintura de gènere anomenat bambotxada , com El repòs durant la cacera Galleria degli Uffizi, Florència o La partida de l’hostal Musée du Louvre, París

Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir

Fou ambaixador de Suècia a Madrid i a París, on conegué Marmontel i Voltaire i assimilà la cultura racionalista francesa Fou també ministre d’afers estrangers i president del consell de ministres de Suècia Són obres seves Atis och Camilla ‘Atis i Camilla’, 1761 i Daphne 1762