Resultats de la cerca

Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari

A Barcelona, al s XIV, els courers formaven un gremi únic amb els llautoners, i tots dos oficis pertanyien a la confraria dels esteves freners esteve el gremi comprenia, entre altres, els oficis de buidador, de torner i de forjador de coure, i rebé ordinacions del rei arxiduc Carles III el 1708 En general, als Països Catalans, formaven un sol gremi amb els ferrers i altres treballadors de metall confraries de Sant Eloi Llur indústria, a l’edat moderna, es desenvolupà poc per manca de coneixements tècnics

La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle…

Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones que redactaren…

Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…

Als Països Catalans, els barquers, anomenats també mariners , formaven gremis a les principals ciutats i viles del litoral, amb nombroses variants locals Es dedicaven especialment a carregar i descarregar els vaixells i a transportar les mercaderies fins a les platges Molts d’ells eren alhora pescadors i practicaven un petit comerç litoral A Barcelona es dividien en dues confraries, de barquers vells i de barquers novells , sota la protecció, respectivament, de sant Pere i de sant Elm La darrera, constituïda per joves recentment ingressats a l’ofici, fou fundada l’any 1459, i més…