Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Histiocitosi X
Patologia humana
La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis…
aparell
Biologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzat a dur a terme una funció determinada, com, per exemple, l’aparell respiratori, integrat en l’home, fonamentalment, per laringe, tràquea i pulmons, el qual permet de fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l’atmosfera.
Els aparells difereixen dels sistemes sistema per llur constitució histològica l’aparell és format per diversos tipus de teixits —per exemple, l’aparell digestiu de l’home és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu— i el sistema per un de sol —per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós—
mesoderma
Biologia
Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l’ectoderma i l’endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació
.
S'origina de diverses maneres en els diferents grups animals, i hom l’anomena ectomesoderma o endomesoderma , segons que es formi per diferenciació del full extern o del full intern de l’estadi diblàstic En deriven la pell, el teixit conjuntiu, els ossos, els músculs, els òrgans d’excreció, les glàndules sexuals i l’epiteli del celoma
mesènquima
Biologia
Teixit embrionari dels animals metazous triblàstics que es forma en algunes zones d’origen mesodèrmic per emigració de cèl·lulles i llur ulterior multiplicació tot omplint els espais compresos entre els fulls embrionaris.
És format per cèllules estrellades amb grans espais intercellulars ocupats per una substància constituïda principalment per mucina És un teixit d’una gran potencialitat, car en deriven tot el teixit conjuntiu, l’esquelet dels vertebrats, el sistema circulatori i molts músculs Pràcticament, el mesènquima no existeix en els organismes adults, i les seves funcions immunològiques són efectuades pel sistema reticuloendotelial d’Aschoff
cisticerc
Zoologia
Estat larval del cicle evolutiu de la tènia i altres cestodes posterior al de l’oncosfera i anterior al de l’individu adult.
És representat per una petita vesícula, de pocs millímetres, que s’allotja en el teixit muscular del porc i origina la triquinosi El cistircerc roman en aquest estat, embolcallat per una coberta de teixit conjuntiu La membrana interna del cisticerc s’invagina i forma l’escòlex El cicle evolutiu continua si el tros infectat, havent estat poc cuit, és ingerit per l’home
pannicle
Anatomia animal
Teixit adipós que s’acumula al conjuntiu subcutani.
Té una gran importància com a aïllant i com a reserva En alguns animals mamífers marins, per exemple és especialment desenvolupat
adipòcit

Procés d’acumulació de greix en un adipòcit
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula constituent del teixit adipós.
És arrodonida, molt voluminosa, amb el nucli i el citoplasma totalment desplaçat contra la paret cellular Conté un vacúol líquid de greix, que representa el 95% del pes cellular Els adipòcits són aplegats en grups o en petits lòbuls separats per teixit conjuntiu lax Entre el 15 i el 25% del pes del cos humà és greix emmagatzemat en els adipòcits És anomenat també esteatòcit
osteoblast
Biologia
Forma jove de cèl·lula òssia responsable de la formació i calcificació de la substància intercel·lular dels ossos.
És d’origen mesenquimàtic i es troba en el teixit conjuntiu i en el cartilaginós en procés d’ossificació Té una forma ovalada i un nucli molt ben diferenciat És una cèllula molt adaptada a una gran activitat metabòlica És remarcable la seva capacitat de formació de fosfatases alcalines, les quals augmenten en tots aquells trastorns caracteritzats per una major activitat osteoblàstica, com en el cas de la malaltia de Paget
call
Medicina
Neoformació òssia que solda els dos extrems d’un os fracturat.
La fractura dona lloc a un hematoma, que es transforma en coàgul, i aquest s’organitza a expenses del teixit conjuntiu dels voltants, el qual sofreix un procés de metaplàsia el focus de fractura és ocupat per teixit osteoide, sobre el qual es diposita calci i es forma un teixit ossi La consolidació d’una fractura pot ésser anormal, amb la formació de calls hipertròfics, viciosos, dolorosos, etc