Resultats de la cerca

Els aparells difereixen dels sistemes sistema per llur constitució histològica l’aparell és format per diversos tipus de teixits —per exemple, l’aparell digestiu de l’home és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu— i el sistema per un de sol —per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós—

La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis que es…

S'origina de diverses maneres en els diferents grups animals, i hom l’anomena ectomesoderma o endomesoderma , segons que es formi per diferenciació del full extern o del full intern de l’estadi diblàstic En deriven la pell, el teixit conjuntiu, els ossos, els músculs, els òrgans d’excreció, les glàndules sexuals i l’epiteli del celoma

És format per cèllules estrellades amb grans espais intercellulars ocupats per una substància constituïda principalment per mucina És un teixit d’una gran potencialitat, car en deriven tot el teixit conjuntiu, l’esquelet dels vertebrats, el sistema circulatori i molts músculs Pràcticament, el mesènquima no existeix en els organismes adults, i les seves funcions immunològiques són efectuades pel sistema reticuloendotelial d’Aschoff

És representat per una petita vesícula, de pocs millímetres, que s’allotja en el teixit muscular del porc i origina la triquinosi El cistircerc roman en aquest estat, embolcallat per una coberta de teixit conjuntiu La membrana interna del cisticerc s’invagina i forma l’escòlex El cicle evolutiu continua si el tros infectat, havent estat poc cuit, és ingerit per l’home

És arrodonida, molt voluminosa, amb el nucli i el citoplasma totalment desplaçat contra la paret cellular Conté un vacúol líquid de greix, que representa el 95% del pes cellular Els adipòcits són aplegats en grups o en petits lòbuls separats per teixit conjuntiu lax Entre el 15 i el 25% del pes del cos humà és greix emmagatzemat en els adipòcits És anomenat també esteatòcit

La fractura dona lloc a un hematoma, que es transforma en coàgul, i aquest s’organitza a expenses del teixit conjuntiu dels voltants, el qual sofreix un procés de metaplàsia el focus de fractura és ocupat per teixit osteoide, sobre el qual es diposita calci i es forma un teixit ossi La consolidació d’una fractura pot ésser anormal, amb la formació de calls hipertròfics, viciosos, dolorosos, etc

És d’origen mesenquimàtic i es troba en el teixit conjuntiu i en el cartilaginós en procés d’ossificació Té una forma ovalada i un nucli molt ben diferenciat És una cèllula molt adaptada a una gran activitat metabòlica És remarcable la seva capacitat de formació de fosfatases alcalines, les quals augmenten en tots aquells trastorns caracteritzats per una major activitat osteoblàstica, com en el cas de la malaltia de Paget

Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses…

La boca no té maxillars, i les dents són còniques La bufeta natatòria, dorsal, té les parets ossificades, i la cavitat cefàlica és, en gran part, obliterada per teixit conjuntiu Hom creia que aquest ordre s’havia extingit al Triàsic, fins que el 1938 hom descobrí una espècie vivent, el celacant o latimèria Latimeria chalumnae , de l’Índic africà D’aleshores ençà han estat trobats més exemplars pertanyents aparentment al mateix gènere o potser a un altre d’afí, Malania , la qual cosa confereix a aquests peixos el caràcter de fòsssils vivents