Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
occamisme
Filosofia
Corrent filosòfic variant de l’escolàstica, que derivà i prengué el nom de Guillem d'Occam, el qual es contraposa tant a l’escotisme com al tomisme
.
Extraordinàriament rigorós, incloïa pensadors molt influïts per Occam, però alhora força originals, preocupats per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic que aportaren valuosos descobriments fisicomatemàtics Cal destacar, a Oxford i a Cambridge, AWoodham i RHolkot i, a París, Gde Rimini, Jde Mirecourt, Nde Mirecourt, JBuridan, Ade Saxe, Nd’Oresme i MD’Inghen
motocultor
Transports
Agronomia
Giny automotor d’un sol eix utilitzat per a conrear la terra.
És constituït per un xassís que porta el motor, la potència del qual pot arribar fins a uns 11 kW, les rodes, que poden ésser metàlliques o amb pneumàtics, i les eines, que poden ésser arrossegades o empeses El conductor segueix la màquina a peu sostenint-la pels mantins
Edward Jakob von Steinle
Pintura
Pintor austríac.
A Roma 1828-34 s’incorporà al natzarenisme De retorn a Viena, decidí d’installar-se definitivament a Frankfurt Conreà el fresc, de forta empremta natzarena, la pintura de cavallet, on excellí en el retrat essencialment realista, el dibuix, la illustració de llibres i la caricatura política S'allunyà a poc a poc del natzarenisme per a conrear un estil més realista i vital, especialment en el retrat, el dibuix i la caricatura
rota
Història
Tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia.
Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia
Casimir Melià i Tena
Literatura catalana
Assagista i narrador.
De professió enginyer industrial, va conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i succeïts 1981 Resta inèdita la seva obra Prometeu desfermat 1984, a mig camí entre l’assaig i la creació Fou president de la Societat Castellonenca de Cultura entre el 1970 i el 1991
Willibald Alexis
Literatura alemanya
Pseudònim de Wilhelm Häring, novel·lista romàntic alemany.
Participà en la guerra contra Napoleó i exercí multitud d’oficis abans de professionalitzar-se com a escriptor Les seves primeres novelles foren imitacions de Walter Scott el contacte amb Brandenburg el portà a conrear temes històrics de Prússia Entre les seves novelles historicopatriòtiques, aplegades sota el títol general d' Històries brandenburgueses , cal destacar Cabanis 1832, Die Hosen des Hern von Bredow ‘Les calces del senyor de Bredow’, 1846 i Ruhe ist die erste Bürgerpflicht ‘La calma és el primer deure ciutadà, 1852
Manuel Risques Trillas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat
planterista
Persona que es dedica a conrear planters per vendre’n les plantes joves.
tenassa
Clap de terra empedreïda, difícil d’arrabassar, que se sol deixar sense conrear.
abancalar
Preparar un terreny erm per a conrear-lo tot subdividint-lo en bancals.