Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
bé de luxe
Economia
Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l’adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda.
En contraposició als béns de primera necessitat, observen que, per als de luxe, l’elasticitat de llur demanda respecte al preu és superior a la unitat, és a dir, varia més que proporcionalment a la modificació del preu El concepte de generalització del comportament dels consumidors, respecte als béns de luxe, concepte essencialment subjectiu, resta limitat pel concepte de sobirania del consumidor i per la imperfecció del mercat, així com del seu coneixement
agent econòmic
Economia
Persona física o jurídica que té una activitat rellevant i autònoma en un sistema econòmic.
L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic
Arsène Jules Dupuit
Economia
Enginyer i economista francès.
Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860
traçabilitat
Alimentació
Capacitat de reproduir l’historial d’un producte.
És una eina al servei de la qualitat i de la seguretat dels consumidors, ja que permet seguir el rastre d’un aliment des de l’origen fins al consumidor Això fa que se’n puguin identificar els ingredients d’una manera fiable, i també permet el control sanitari i el seguiment de l’aliment durant tota la cadena de producció traçabilitat enrere , traçabilitat interna i comercialització traçabilitat endavant Facilita la localització ràpida de l’origen dels problemes que puguin sorgir en la seva elaboració o distribució
impost sobre el valor afegit
Economia
Impost indirecte, de tipus multifàsic sobre les vendes, amb caràcter no acumulatiu sobre el consum, i que grava el valor afegit en cadascuna de les fases del procés productiu.
Es calcula aplicant el tipus impositiu corresponent sobre la diferència entre el preu de venda i el preu de compra valor afegit en la fase productiva, de manera que és un impost neutral que, en la darrera transacció, recau totalment sobre el consumidor final Fou adoptat el 1986 per l’Estat espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees des del 1993 Unió Europea i és d’aplicació general en tots els estats d’aquesta organització L’IVA comunitari representa l’eix de la imposició indirecta de l’actual Unió Europea
Entra en vigor l’impost sobre begudes ensucrades
Entra en vigor l’impost que grava les begudes amb un alt contingut de sucre, que els distribuïdors estan obligats a repercutir en el preu que paga el consumidor final Les begudes amb més de 8 grams de sucre per cada 100 millilitres es graven amb 0,12 euros per litre, i les que contenen entre 5 i 8 grams, amb 0,8 euros La Generalitat justifica l’impost en aplicació de la directiva de l’Organització Mundial de la Salut, i preveu recaptar 31 milions d’euros en el que queda d’any
informació asimètrica
Economia
Desigualtat d’informació existent en els mercats i que es dóna quan una de les parts (comprador o venedor) té més informació o millor que l’altra.
Aquesta situació comporta una discriminació de preus que és perjudicial per al consumidor perquè paga més per un mateix producte que la resta d’agents del mercat Un exemple és el mercat dels cotxes usats, en el qual els venedors disposen de millor informació sobre la qualitat del vehicle que el comprador Fou un concepte posat de manifest el 1961 per George Stigler, premi Nobel d’economia el 1982 El 2001, els economistes George Akerlof, Michael Spence i Joseph Stiglitz reberen el mateix guardó per l’estudi sobre l’impacte d’aquesta variable en diversos mercats
fidelitat
Comunicació
Lleialtat d’un consumidor envers una marca, un producte o un servei.
sifó

Sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…
Alfred Marshall
Economia
Economista anglès, considerat un dels fundadors de l’escola neoclàssica.
Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de la demanda,…