Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Característiques del teixit miocàrdic
Fisiologia humana
El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…
Els virus i els viroides
Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
vel
Anatomia animal
Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses, la qual, en estat de contracció, només deixa un orifici per a la sortida del manubri.
És constituït de mesoglea, ectoderma i endoderma, i conté abundants fibres musculars Té com a missió, en contreure's i descontreure's, fer entrar aigua a la cavitat subombrellar i fer-la'n sortir com a mètode de desplaçament de l’animal
sifonozooide
Zoologia
Pòlip especialitzat de les colònies d’alguns antozous (pennatulacis), d’estructura simplificada, puix que és un simple porus contràctil, encarregat de produir corrents d’aigua necessaris per a la respiració de la colònia.
inotropisme
Biologia
Facultat d’influir en la capacitat contràctil de les fibres musculars, sobretot de les fibres musculars cardíaques; quan s’afavoreix la contractilitat hom parla d’inotropisme positiu i quan s’afebleix, d’inotropisme negatiu
.
pressió arterial
Representació esquemàtica de la pressió arterial sistòlia (a dalt) i de la diastòlica (a baix)
© Fototeca.cat
Biologia
Pressió de la sang que circula dins les artèries; depèn de l’energia contràctil del cor, de l’elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de la viscositat sanguinis.
La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament
miofibril·la
Biologia
Element característic de tot teixit contràctil, però que pren un caràcter especial en la fibra estriada, en forma d’uns filaments refringents molt prims i molt llargs, paral·lels a l’eix de la fibra i agrupats en fascicles.
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada, que s’obre…
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…