Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Teresa Llacuna i Puig
Música
Pianista catalana.
Filla del poeta Joan Llacuna i Carbonell , inicià estudis musicals a quatre anys amb Joana Martí, i els amplià a Barcelona amb Joan Gibert Camins Debutà a l’edat de dotze anys en un concert a l’Institut Francès, on interpretà la Tocattina de Joan Comellas invitada pel Cercle Manuel de Falla Actuà al Palau de la Música el 1950 amb gran èxit En aquesta època Alfred Cortot la convidà a estudiar amb ell a París Posteriorment treballà a Suïssa amb Béla Siki i més tard a Londres amb Maria Curcio L’any 1958 s’installà a França, on ha endegat una important tasca concertística i d’enregistraments…
Yvonne Lefébure
Música
Pianista francesa.
A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de les sonates per…
ball de Torrent
Folklore
Pantomima burlesca, pròpia del folklore del País Valencià (Torrent de l’Horta), constituïda per una sèrie d’episodis còmics d’una visita dels senyors del poble a les festes locals.
Aquests episodis han variat amb el temps En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries La senyora rep el nom de la virreina obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic Es presenta després una colla de gitanos o contrabandistes, que ballen El barber simula…
Asger Hamerik
Música
Compositor, director i pedagog danès.
Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del 1867 En morir el…
Miklós Perényi
Música
Violoncel·lista hongarès.
Nascut en una família de llarga tradició musical, a set anys fou admès com a alumne d’Ede Banda a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Es perfeccionà amb Enrico Mainardi i es diplomà a l’Acadèmia de Música de Santa Cecília de Roma el 1962 Un any després fou guardonat al Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals, celebrat a Budapest Continuà els estudis de perfeccionament a Puerto Rico amb Pau Casals 1965-66, que el convidà a participar en el Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius Així mateix, ha estat convidat als festivals de Salzburg, Lucerna i Praga i ha fet gires…
Clara Haskil
Música
Pianista romanesa.
La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es refugià durant la…
Francesc Massip i Bonet
Teatre
Literatura catalana
Historiador de l’art i filòleg.
Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval Teatre religiós medieval als Països Catalans , 1984 Consueta de 1709 Edició crítica del text de la Festa d’Elx , 1986 i modern Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbar a , 1987, amb Àngels Massip i sobre les tècniques escèniques La ilusión de Ícaro , 1997 Obtingué els premis Massó i Torrents 1987 i Jaume I 1991 de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx També és autor d’una Història del teatre català vol I, 2007…
,
Emmett Williams
Art
Artista nord-americà.
Entre la meitat dels anys cinquanta i dels seixanta visqué a Darmstadt, on fou membre del Darmstadt Circle de poesia concreta i teatre dinàmic, amb Daniel Spoerri i Claus Bremer A través de Spoerri establí contacte amb Filliou, Roth i Tinguely L’any 1962 conegué Georges Maciunas i fou convidat a participar en festivals europeus Fluxus L’any 1963 anà a París, on organitzà Poesie et Cetera Americaine , que inclogué un gran nombre de performances Fluxus , però que no s’havia anunciat com a tal, la qual cosa donà com a resultat l’enemistat de Maciunas El 1966 retornà als Estats Units…
Emiliana de Zubeldia
Música
Compositora i pianista navarresa.
Estudià piano amb J Maya a l’Acadèmia Municipal de Música de Pamplona, i després ho feu al Conservatori Reial de Madrid El 1909 esdevingué professora de piano a Pamplona L’any 1922 viatjà a París, on fou alumna de Blanca Selva i Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A partir de llavors inicià una sèrie de gires que el 1931 la dugueren fins al Town Hall de Nova York Posteriorment es traslladà a Ciutat de Mèxic, on oferí el seu primer recital al Teatro Hidalgo l’any 1933, i continuà les gires per l’Amèrica Central El 1942 adoptà la ciutadania mexicana i el 1947 la Universitat d’Hermosillo la…
Friedrich Hegel
Música
Filòsof alemany.
Estudià a Stuttgart i al seminari protestant de Tübingen Després d’una etapa com a preceptor fou professor a les universitats de Jena, Heidelberg i Berlín, de la qual esdevingué rector Com totes les altres arts, la música tingué una parcella en el sistema filosòfic de Hegel No obstant això, per a aquest pensador, el sentit filosòfic de la música només es constitueix quan es descobreix el seu contingut com a moment del desplegament de l’ésser en si i per a si l’Absolut o l’Esperit Al costat de la inflamació metafísica de la música que suposà el romanticisme contemporani de Hegel, el seu…