Resultats de la cerca

Té com a objectiu establir un canal de cooperació per tal de consolidar les terminologies en els països de parla espanyola i portuguesa Més concretament, aquesta xarxa recull i intercanvia informació terminològica i factogràfica entre els seus membres per fomentar la compatibilitat entre sistemes i formats, coopera en la planificació i el desenvolupament de projectes en terminologia i enginyeria del coneixement, treballa en la creació d’un banc de dades terminològiques per a la regió iberoamericana, collabora en programes de formació i realitza un Simposio Iberoamericano de…

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton, i la…

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria

Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano 1769 i de…

Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les…

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El 1811 fou…

Estudià a l’Acadèmia de Saint-Cyr Participà en el desembarcament aliat al nord d’Àfrica el 1942 i serví a la Indoxina 1947-48 i 1951-52 Designat cap del grup d’estudis tàctics interaliats, cooperà a la creació de les idees estratègiques de l’OTAN El 1955 anà a Algèria, i el 1956 comandà l’exèrcit francès en l’expedició a Suez Cap de l’estat major adjunt del SHAPE 1958, representà França en el grup permanent de l’OTAN a Washington Deixà l’exèrcit el 1961 Entre altres obres, és autor d’ Introduction à la stratégie 1963, Dissuasion et stratégie 1964, Le Drame de 1940 1965, L’OTAN et l’Europe…

Català de naixement i azpeitià d’adopció, al llarg de més de vuitanta anys al servei de l’orgueneria en general, de la guipuscoana en particular i en especial de la d’Azpeitia, fundà quatre empreses d’orgueneria -amb Francesc Aragonès a Girona 1910, Eleizgaray y Cía 1920, Puignau y Olaciregui 1923 i Organería Española SA 1941, a Azpeitia- Especialista en mecànica, pneumàtica i electricitat, fou un excellent harmonitzador i afinador Cooperà en la construcció i l’arranjament de més de 400 orgues, 225 dels quals nous, i en més de 400 harmòniums Dos tallers d’orgueneria sorgiren de deixebles seus…

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del…