Resultats de la cerca

Diplomat en administració i direcció d’empreses per ESADE, completà la formació a la Universitat de Mondragón President de la cooperativa lleidatana COPAGA 2000-11 i del Consell Sectorial del Porcí de CCAE Confederación de Cooperativas Agrarias de España, membre del COPA-COGECA Confederació de Cooperatives de la UE i assessor en porcí del consell consultiu de la UE També ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya 2000-08 Resident a la Palma d’Ebre Ribera d’Ebre, d’on fou tinent d'alcalde 1991-2007, ha estat…

L’any 1985, amb el suport de l’Església Catòlica, centenars d’agricultors sense terra establiren una cooperativa al sud del país A partir d’aquí s’estengué i cresqué un moviment que agrupava els camperols sense terra i els portava a ocupar les terres abandonades pels grans terratinents del país i a establir-s’hi Les comunitats començaren a treballar la terra de forma collectiva, i crearen cooperatives per a distribuir els seus productes El moviment tingué el suport d’una xarxa internacional de grups en defensa dels drets humans, organitzacions religioses i sindicats del treball,…

La societat catalana de les primeres dècades de segle es movia per interessos bàsics manutenció, treball, salut, fam cultural, educació, seguretat i defensa contra els infortunis i la malaltia, etc Els estrategues polítics ho tenien en compte, però, en general, la població no esperava que els polítics o els quadres sindicals els “traguessin les castanyes del foc” per millorar la duresa de les condicions de vida i treball Cartell del segon Congrés d’Ateneus i Societats de Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1912 BC La facilitat i el profit amb què la població barcelonina —i catalana en general— s’…

L’arquitectura de les xarxes cooperatives és generalment distribuïda, on els nodes poden cooperar de diferents maneres Algunes formes de cooperació són el reenviament de missatges rebuts d’altres nodes cap a un destinatari final o bé, per exemple, compartir informació de la xarxa per tal de reduir la senyalització provinent de nodes centrals de la xarxa

Emigrat a Palestina 1913, on dirigí cooperatives agràries, milità activament al moviment sionista i fou secretari del Mapai 1944-48 Formà part del govern de Ben Gurion des del 1951 i, en dimitir aquest, fou primer ministre 1963 i ministre de defensa Tot i ésser moderat, fou inflexible, però, en la qüestió palestina i en les relacions amb els països àrabs

El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930

Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…

L’obrerisme als Països Catalans tingué, entre el 1860 i el 1900, dues característiques La primera, una estreta relació amb el republicanisme, amb períodes de desigual convivència Ambdós corrents incidiren en les classes treballadores i populars i el societarisme obrer collaborà, en algunes ocasions, amb el republicanisme i, en d’altres, lluità contra el seu arrelament ideològic i polític De fet, a les Balears i al Rosselló, el republicanisme no fou desplaçat ni pel bakuninisme, ni pel socialisme marxista La segona característica fou la continuïtat d’un moviment sindical que, a partir del…

La Federació de Cooperatives Agràries de Lleida i el Comitè Econòmic de la Fruita creen l’associació Catalonia Qualitat per a coordinar les activitats en defensa del sector fruiter català Catalonia Qualitat, que aplega el 60% de la producció de poma i el 40% de la de pera, préssec i nectarina de Catalunya, serà l’associació de productors de fruita més important de l’Estat espanyol

Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país