Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Jaume de Casafranca i de Cervelló
Història
Oficial de la cort de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre el 1481 era escrivà de manament el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un…
minnesänger
Literatura
Música
Nom donat als poetes alemanys dels s. XII i XIII que conrearen el gènere poètic minnesang (‘cant d’amor’), a imitació dels trobadors provençals.
El minnesang és una poesia lírica vinculada a unes determinades formes i destinada a ésser recitada amb acompanyament de diversos instruments de corda davant un cercle reduït de cortesans i de cavallers És una poesia d’amor que, plenament medieval, expressa els sentiments i els lligams convencionals entre el poeta i la dama Al costat de l’amor, sempre apareixen el goig i la pena que l’acompanyen, la nostàlgia, la separació i el comiat de l’alba Tagelied Hom discuteix encara l’origen del minnesang , com també la seva relació amb la lírica popular i amb la poesia llatina dels clerici vacantes…
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades…
Bernat de Fortià
Història
Cavaller empordanès, germà de la reina Sibil·la de Fortià.
De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades a combatre…
Philip Van Wilder
Música
Llaütista i compositor flamenc, actiu a Anglaterra.
Cap al 1520 entrà al servei d’Enric VIII, de qui arribà a ser molt aviat un dels músics preferits El 1528 era llaütista del King’s Musicke i sovint era cridat a actuar a la cambra privada reial fins i tot fou inclòs en el selecte grup de cortesans i servents que acompanyaven el monarca en tot moment Amb el temps es convertí en el director de música privada del rei, i a partir del 1537 es dedicà a ensenyar a tocar el llaüt a la seva filla, la princesa Maria Es mantingué al servei de la casa reial anglesa amb Eduard VI, el qual, quan tenia nou anys, havia rebut algunes classes de llaüt de Van…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…
música andalusina
Música
Tipus de música tradicional urbana del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia), que hom suposa originària de l’Àndalus.
El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria…
lliurea
Indumentària
Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici, especialment des del s XII.
A partir del s XV aquest nom serví per a designar el vestit propi, pel seu color, galons, botons, etc, dels criats d’una casa noble
Johann Georg Conradi
Música
Compositor alemany.
Destacà sobretot per la seva música operística Tingué un aprenentatge principalment religiós, molt probablement a càrrec del seu pare, Caspar Conrad, organista a la ciutat d’Öettingen, a Alemanya, i com a cantor al cor de la capella de la cort El 1671 fou nomenat director musical de la cort, per a la qual ja havia compost algunes obres escèniques per a ocasions especials, avui perdudes, i l’any 1683 obtingué el càrrec de mestre de capella del marcgravi Joan Frederic d’Ansbach El 1686, en morir aquest príncep, es dissolgué l’orquestra, i el 1687 fou contractat com a mestre de capella del duc…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…