Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
fumador | fumadora
Persona que té el costum de fumar tabac.
contreure
Adquirir, agafar, un vici, una malaltia, un costum.
americanisme
Costum, manera de pensar, mot, etc, característic d’Amèrica.
-nomia
Forma sufixada del mot grec νομός, que significa ‘llei’, ‘costum’.
vigir
Estar en vigor, ésser vigent, una llei, un costum, etc.
tradició
Costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.
bateig
Cristianisme
Festa que hom fa en ocasió de l’administració del baptisme.
Durant aquesta festa és corrent, tant al Principat com al País Valencià, el costum de tirar, especialment els padrins, les batialles als infants que segueixen la comitiva que va des de l’església fins a la casa A les Illes també hi ha aquest costum, però només són obsequiats els qui van a donar l’enhorabona a la casa
Ramon de Penyafort i l’ensenyament del dret
Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri