Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
petit | petita
Persona o animal que està en els primers períodes de la creixença.
matalasser | matalassera
Indústria tèxtil
Persona que fa matalassos.
La fabricació de matalassos fou objecte de reglamentació per part del Consell de Cent de Barcelona durant el s XIV 1320, 1392, 1395, 1406 La corporació gremial data del 1373, i el 1433 obtingué el monopoli professional L’ofici experimentà una certa creixença a la primeria del s XVI ordinacions als de Mallorca el 1511 i als de València el 1517 a Barcelona, matalassers i vanovers units enfortiren llurs privilegis amb els concedits per Carles V 1358, 1542 i Felip II 1573, que els atorgà control sobre tota la vegueria de Barcelona Al s XVIII obtingueren noves ordinacions els gremis…
muda
budak (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals, especialment dels artròpodes.
La muda dels artròpodes és un fenomen que els permet l’augment del gruix o de la llargada del cos, o bé, en alguns grups, l’adquisició d’una lliurea nupcial o de la maduresa sexual Si la creixença o l’adquisició de lliurea té lloc periòdicament durant la vida de l’animal, la muda també és periòdica, però en general només esdevé en l’etapa de la vida de l’animal en la qual succeeixen aquells fenòmens És un procés regulat per secrecions endocrines de glàndules específiques En els rèptils, ocells i mamífers, el fenomen de la muda implica el canvi de l’epidermis, de les plomes i del…
auxanòmetre
Física
Aparell per a mesurar la creixença en longitud de les plantes al laboratori.
brot
Branqueta tendra, en fase de creixença, novellament originada a partir d’una gemma.
arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden…
antropometria
Antropologia física
Branca de l’antropologia que mesura les diferents parts del cos humà i determina llurs proporcions mútues.
Les mesures es fan sempre prenent com a referència uns punts fixos, els punts somàtics i craniomètrics , sobretot, els quals permeten d’establir diversos índexs Hom empra aparells especials, com l’antropòmetre, el craniòfor, el parallelògraf, el goniòmetre, etc L’antropometria té també un interès mèdic, sobretot en pediatria proporcions de l’infant al llarg de la creixença i en obstetrícia dimensions cranials del fetus i diàmetre pèlvic de la mare, etc Les dades antropomètriques han estat aplicades, sobretot, al reconeixement i a la identificació dels delinqüents pel mètode creat…
Santa Maria de Caldes d’Estrac
Art romànic
El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els anys 1303 i 1336, i que fou…
desenvolupar
Fer activa alguna cosa latent, promoure la naixença o la creixença d’alguna cosa.
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels…