Resultats de la cerca

Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII

Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó

Representant de l’escola florentina, la seva activitat és en gran part desconeguda Hom li atribueix la Tebaida Galleria degli Uffizi, Florència i la Temptació de Sant Antoni Santa Croce, Florència, obres d’una evident orientació giottesca Entre el 1385 i el 1401 és documentat a València i a Toledo, on introduí les formes italianes i originà la creació d’una puixant escola de pintors, entre ells Rodríguez de Toledo Resta avui la incògnita sobre la seva participació en els retaules de Sant Eugeni i de la Crucifixió i en els frescs de la capella de San Blas a la catedral de Toledo

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…

Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs…

Des de Plató i Aristòtil fins gairebé al s XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura De la primera sorgeix el gènere dramàtic tragèdia, drama, comèdia, de la segona el líric poesia i de llur fusió l' èpic Benedetto Croce 1886-1952 representà el canvi de perspectiva cada obra és una visió del món, singular i individual pertany a un gènere per aspectes externs Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals de l’home i com un ajut —amb l’afegitó de subdivisions— per…

Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria…

Pot ésser considerat com el representant de l’escola florentina de la segona meitat del s XIV Es formà al taller del seu pare, Taddeo Gaddi, i rebé també la influència de Giotto De les seves obres conservades cal destacar la decoració del presbiteri de l’església de Santa Croce de Florència vers el 1380 i els frescs de la capella de Santo Cingolo, a la catedral de Prato 1392-95 En la seva obra, on introdueix un gran sentit del sfumato i de la decoració, es manifesta la influència de Nardo de Cione Els seus personatges tenen un ritme molt més àgil que els de Giotto i marquen el…

Es formà amb el seu germà gran Giuliano Es dedicà preferentment als treballs de fusta i a l’escultura ornamental de marbre A Florència executà les obres més representatives Sant Joan amb putti 1476-81 a la porta de la Sala dei Gigli del Palazzo della Signoria, bust del comerciant Pietro Mellini 1474 Museo del Bargello i sobretot la trona de Santa Croce 1472-75, amb cinc relleus sobre la vida de sant Francesc Seguí amb personalitat la línia donatelliana a través de la influència dels germans Rossellino El 1489 planejà, seguint directrius brunelleschianes, el palau que li encomanà…