Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Benialí
Despoblat
Despoblat de la Vall d’Alcalà (Marina Alta).
Antic lloc de moriscs, era habitat per set famílies el 1602
Capicorb
Caseria
Caseria del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).
Se situa a la dreta de la desembocadura de la rambla de Coves, vora l’antiga torre de Capicorb , de defensa, i de l’antic estany de Capicorb , gairebé dessecat
Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera
Història
Duc de Medinaceli i d’Alcalá de los Gazules.
Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli
la Roca
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta).
Era lloc de moriscs tenia 10 focs el 1563, inicialment de la parròquia de Gallinera i des del 1574 de la de Jovada
Pedro Ciruelo
Música
Teòric aragonès.
Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques…
l’Atzúvia
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vall d’Alcalà (Marina Alta).
Era lloc de moriscs habitat per 17 famílies el 1602
barranc de la Fontblanca
Capçalera del riu Girona, a la vall d’Alcalà (Marina Alta).
serra d’Irta
Serra
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc del Baix Maestrat, dins el Sistema Ibèric.
Ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’interior, fins a la vall d’Alcalà, que la separa de les bessones Talaies d’Alcalà L’altitud és moderada 457 m a la Moleta, 573 a les Campanilles, 506 al puig d’Enric, però el relleu és abrupte, a causa de calcàries cretàcies i juràssiques, plegades al començament del Terciari en direcció NW-SE i fracturades després per falles paralleles al litoral, on forma un penya-segat a l’extrem nord tómbol de Peníscola, a 46 m alt cap d…
Bartomeu Escandell i Bonet
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història moderna de la Universitat d’Alcalá de Henares, dedicà estudis, especialment, a la Inquisició, a la figura del cardenal Cisneros i a la fortificació en època moderna, i publicà una història d’Eivissa i Formentera en diversos volums Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Madrid amb el premi extraordinari nacional de doctorat Fou becat pel Ministeri d’Educació Nacional, per l’Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo CSIC i seguí cursos a París, Brusselles i Estrasburg…
Alcalá de Henares
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la Campiña, situada on l’Henares s’eixampla, prop de la seva confluència amb el Jarama.
Fins al 1945 fou una ciutat eminentment rural, centre de la Vega d’Alcalá, amb importants conreus de regadiu alfals, bleda-rave, arbres fruiters, hortalisses, cereals Els darrers anys ha augmentat l’activitat industrial filatures de cotó, indústria pesant de material ferroviari, productes farmacèutics i químics, ceràmiques, fàbriques de teules i maons Té una universitat fundada el 1977 i la Facultat Filosòfica Complutense, dels jesuïtes, fundada el 1894 Potser correspon a la Complutum romana Els àrabs li donaren el nom actual Fou reconquerida el 1088, i definitivament amb el…