Resultats de la cerca

En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les…

Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que…

Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a…

Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué JA Vieira, F Gazul i F Guimarães com a mestres A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore Parallelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a París i després en altres…

Fill de Joaquim Nin i Tudó Es formà a Barcelona, i fou deixeble de Carles GVidiella A vint anys interpretava obres de Morera, JGay i FAlió Intervingué en la cinquena Festa Modernista de Sitges 1898 amb un concert de piano El 1902 anà a París, on estudià composició amb Vd’Indy a la Schola Cantorum, d’on fou professor 1905-08 El 1909 fou nomenat professor honorari de la Universitat Nova de Brusselles La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brusselles 1908-1910 i a Berlín El 1911 passà a l’Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera Residí novament a…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…

Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de la contredanse…

És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva…

Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’ofici diví de…

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…