Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Dresden El 1888 investigà l’efecte fotoelèctric descobert per H Hertz el 1887 i descobrí l’efecte que duu el seu nom És autor de Die Lichtelektrizität 1914

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

Professor a la Universitat de Bonn, estudià sobretot les reaccions del carboni i l’estructura dels composts orgànics, especialment del benzè El 1858 anuncià la tetravalència del carboni i la possibilitat de constituir mitjançant enllaços dels mateixos àtoms cadenes obertes i tancades

Estudià l’art dels Països Catalans Von Valencianer Kunst, 'Sobre l’art valencià’, 1909 i, especialment, l’art hispànic El Greco 1911, Die Sevillaner Malerschule ‘L’escola sevillana de pintura’, 1911, Geschichte der Spanischen Malerei ‘Història de la pintura espanyola’, 1913, Alt-Spanien 1921, Gotik in Spanien 1928

Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada

Es doctorà a Giessen Alemanya, i després emigrà a Anglaterra, on fou director del jardí botànic d’Eltham i professor de la Universitat d’Oxford Descriví diversos gèneres i espècies, sobretot de molses i bolets Fou autor de Catalogus plantarum circa Giessen sponte nascentium 1718, Hortus Elthamensis 1732 i Historia muscorum 1741

Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin

Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965

En la seva obra es compenetren la tradició alemanya de la “poesia de la natura”, representada per OLoerke i WLehmann, i el simbolisme i surrealisme europeus Cal destacar Wind und Zeit ‘El vent i el temps’, 1954, Fremde Körper ‘Cossos aliens’, 1959, Nichts weiter als Leben ‘Res més que viure’, 1970 i Der Einfachheit halber ‘Per mor de la senzillesa’, 1977 Ha conreat també l’assaig poètic Schattengefecht ‘Pugna amb l’ombra’, 1964 i Ein Gedicht entsteht ‘Neix un poema’, 1973 Són interessants les seves versions de poesia moderna francesa i de la castellana Generació del 27 A partir…