Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
simetria
Mineralogia i petrografia
Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.
La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits
funció d’error
Matemàtiques
Funció definida per la integral fer
.
La integral de Gauss prové del cas particular fer+∞=1
atmosfera estàndard internacional
Física
Atmosfera estàndard definida per la ICAO.
Equival a 1013,25 millibars o bé 1,033 kp/cm 2 al nivell del mar, a una temperatura de 15°C, amb un gradient de - 6,5°C/km des del nivell del mar fins a una altitud d’onze quilòmetres per sobre de la qual hom considera que la temperatura és constant i igual a - 56,50°C
estructura algèbrica
Matemàtiques
Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
Una llei de composició interna definida en un conjunt E és una operació que permet de fer correspondre a cadascun dels parells ordenats a, b d’elements, distints o no de E , un element ben determinat del mateix conjunt E Així, doncs, una llei de composició apareix com una aplicació de E × E en E Una estructura és definida, doncs, per mitjà d’un cert nombre d’axiomes que determinen les relacions i les operacions que la componen Les estructures més freqüents en àlgebra són les de grup, anell, cos i espai vectorial
esquistositat
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de tipus esquist.
És un tipus de foliació que a escala microscòpica és definida principalment per fillosilicats o amfíbols orientats, tot i que també pot ser definida per grans de quars o de feldespat aixafats i amb orientació preferent Actualment, sol restringir-se l’ús d’aquest terme per a les roques amb les característiques descrites, malgrat que antigament s’utilitzava en sentit ampli per a denominar qualsevol tipus de fàbrica planar o foliació Igualment que altres tipus de foliació, sol disposar-se parallela al pla axial dels plecs, representant els plans de màxim aixafament de…
època
Astronomia
Instant origen que és emprat com a data de referència en els sistemes de coordenades astronòmiques.
La seva necessitat és conseqüència de la precessió dels equinoccis que fa que el punt vernal canviï contínuament En concret, el temps sideri i l’ascensió recta han d’ésser mesurats per a una posició de referència del punt vernal, que és anomenada època estàndard Fins el 1984, l’època estàndard fou definida com el moment en què tingué lloc la culminació pel meridià de Greenwich del punt mitjà d’Àries el dia primer de gener de l’any tròpic 1900 per a mesurar els anys següents hom utilitzà l' any besselià període d’una revolució completa en ascensió recta del sol mitjà d’ençà del…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos…
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són automorfismes d’…
polarització elèctrica
Electrònica i informàtica
En un medi dielèctric neutre, fenomen que provoca la separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que el componen i que és responsable de l’aparició, en cada element del volum ΔV, d’un moment dipolar elèctric Δp
.
Formalment, la polarització elèctrica P és definida per P = Δ/Δ V
mobilitat professional
Sociologia
Canvi de la posició d’un individu en el conjunt de la població activa.
La posició pot ésser definida a partir de la professió, la qualificació o el tipus d’activitat laboral