Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
teorema fonamental de l’àlgebra
Matemàtiques
Tota equació polinòmica de grau n>0 amb coeficients complexos té almenys una arrel complexa
.
Com a conseqüència, tot polinomi de grau n > 0 amb coeficients complexos pot descomposar-se en producte de n factors lineals La primera demostració rigurosa fou atribuïda a Gauss
Richard Edward Taylor
Física
Físic canadenc.
Professor a la Universitat de Stanford des del 1968, el 1990 compartí el premi Nobel de física amb J Friedman i H Kendall per la demostració experimental de l’existència dels quarks
Atenàgores
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i apologista grec, cristià.
Fou el primer a intentar una demostració científica del monoteisme Escriví Presbeía perí Khristiaōn ‘Intercessió a favor dels cristians’, adreçada a l’emperador Marc Aureli, i Perí anastáseōs nekrōn ‘Sobre la resurrecció dels cadàvers Festa 6 d’agost
William Robert Grove
Física
Físic britànic.
Fou professor de dret a Londres i advocat Féu la primera demostració de la dissociació de l’aigua i el 1839 inventà una pila de gas amb elèctrodes de carbó vegetal, de la qual deriva la pila de Bunsen
gran teorema de Fermat
Matemàtiques
Teorema segons el qual l’equació xn + yn = zn (n essent un nombre enter major de 2) no té solució entera distinta de la x = y = z = 0.
Fermat afirmà que havia trobat una demostració tot llegint un llibre de Diofant El 1983, l’anomenada conjectura de Fermat fou provada per a n≤ 125 000, i el 1995 el teorema fou resolt pel matemàtic anglès, resident als EUA, Andrew John Wiles
Paul Joseph Cohen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields
Jean Robert Argand
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Escriví un Essai sur une manière de représenter les quantités imaginaires París, 1806, on establí els diagrames que fan correspondre a cada nombre complex un vector del pla, coneguts per diagrames d’Argand Aplicà aquest mètode a la demostració del teorema fonamental de l’àlgebra
reducció a l’absurd
Lògica
Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la falsedat d’una conseqüència.
Pot pertànyer a una de les dues classes següents demostració per l’absurd , que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria, i reducció a l’absurd , que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència coneguda com a falsa o contrària a la hipòtesi de partida
Òrganon
Història
Nom amb què és conegut, a partir dels comentaristes neoplatònics del segle VI, el conjunt de l’obra lògica d’Aristòtil.
El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre…