Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Rat-penat de Bechstein
Àrea de distribució del rat-penat de Bechstein Myotis bechsteinii , punts vermells, del rat-penat de Natterer M nattereri , punts blaus i del rat-penat d’orelles dentades M emarginata , punísnegres als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie de dimensions mitjanes, lleugerament més gran que el rat-penat de Natterer N nattereri i el rat-penat d’orelles dentades M emarginata Es caracteritza perquè té les orelles molt llargues, més grosses que el cap, que depassen en 8 mm l’extrem del musell quan es dobleguen cap endavant Té els peus petits La fórmula…
balsaminàcies
Botànica
Família de gruïnals integrada per quatre gèneres que comprenen unes 550 espècies de plantes herbàcies, pròpies sobretot dels països tropicals encara que algunes espècies es fan espontàniament a la regió eurosiberiana, i d’altres són conreades com a ornamentals.
Presenten fulles alternes o oposades, dentades i sense estípules Les flors son zigomorfes hermafrodites, amb el sèpal posterior esperonat i els pètals laterals soldats almenys per llur base en dos parells tenen cinc estams d’anteres introrses, i l’ovari és superior de cinc carpels fosos, amb cinc lòculs que contenen nombrosos òvuls de placentació axillar El fruit és capsular amb dehiscència sobtada i projecció de les llavors Les espècies més conegudes de la família són la balsamina Impatiens balsamina , la balsamina salvatge o noli me tàngere Impatiens noli-tangere i la balsamina africana…
cric
cric
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell portàtil o fix emprat per a l’elevació de càrregues feixugues (fins a 10 tones) a una alçada compresa generalment entre 10 cm i 70 cm.
N'hi ha de mecànics i d’hidràulics Els primers consten generalment d’un mecanisme de cremallera accionat per una maneta o per un joc de palanques a través d’un desmultiplicador de rodes dentades el retrocés de les quals és impedit per cadells altres models es basen en la deformació d’un parallelogram articulat mitjançant la girada d’un cargol de doble rosca Els segons es basen en l’acció d’un èmbol de gran secció que puja en omplir-lo amb oli bombat per un altre èmbol, més petit, que és accionat a mà, mitjançant una palanca
volandera
![](/sites/default/files/media/FOTO/volander.jpg)
fototeca.cat
©
Tecnologia
Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, bé al seu extrem o interposada entre dues altres peces, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc, ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
Les volanderes emprades per a assegurar la immobilitat de dues peces solen tenir formes especials per tal de frenar o d’impossibilitar el desenroscament de les femelles o dels cargols, com les volanderes grover o volanderes de molla , de secció quadrada o rectangular i partides radialment i deformades helicoïdalment, les volanderes còniques , per a cargols de cabota aixamfranada, les volanderes dentades , amb dentat interior o exterior, les volanderes d’estrella , etc Són emprades com a juntes algunes volanderes fetes de metalls de baix punt de fusió que actuen com a dispositius…
canvi de marxes
![](/sites/default/files/media/FOTO/CANVI_MARXES.jpg)
Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
roure
Roure de fulla gran
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies.
Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est…
rellotge de diapasó
Tecnologia
Rellotge elèctric o electrònic que utilitza la freqüència pròpia d’un diapasó musical per a regular el seu moviment.
Inventat per NNiaudet l’any 1866, es popularitzà a la dècada dels anys seixanta quan es començà a comercialitzar en qualitat de rellotge de polsera, de precisió mai no igualada en la seva categoria En poc temps, però, fou desbancat pel rellotge de quars Un petit diapasó és impulsat i mantingut en oscillació a través d’un circuit electrònic que genera una freqüència similar a la seva pròpia uns 300 Hz Un cadell impulsor lligat a un dels braços de diapasó fa girar una roda que disposa de 300 dents i que és retinguda entre impuls i impuls pel cadell de retenció Del regular gir d’aquesta roda una…
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i escròfules L'…
serrat | serrada
corretja de transmissió
Tecnologia
Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.
Consisteix en una cinta contínua de secció rectangular, trapezial o rodona que envolta dues politges L’acoblament amb corretges pot ésser fet entre eixos que siguin perpendiculars també hom pot fer que els dos eixos voltin en sentits oposats usant un sistema de corretges creuades Les corretges de secció rectangular, anomenades planes , poden ésser llises , o bé estriades o dentades per tal d’augmentar llur adherència antigament eren fetes de cuir, amb els extrems cosits o reblats, però actualment són fetes amb elastòmers, d’una sola peça, o bé hom n'encola els extrems amb…