Rat-penat de Bechstein

Myotis bechsteinii (nc.)

Àrea de distribució del rat-penat de Bechstein (Myotis bechsteinii, punts vermells), del rat-penat de Natterer (M. nattereri, punts blaus) i del rat-penat d’orelles dentades (M. emarginata, punísnegres) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

Espècie de dimensions mitjanes, lleugerament més gran que el rat-penat de Natterer (N. nattereri) i el rat-penat d’orelles dentades (M. emarginata). Es caracteritza perquè té les orelles molt llargues, més grosses que el cap, que depassen en 8 mm l’extrem del musell quan es dobleguen cap endavant. Té els peus petits. La fórmula dentària és la mateixa que la del rat-penat de musell llarg (M. myotis).

Les dades biomètriques són: avantbraç de 39 a 45 mm, cua de 30 a 46 mm, peu de 8,5 a 10,5 mm, cap i cos de 38 a 52 mm, envergadura aproximada de 230 mm, longitud condilobasal de 12,4 a 13,6 mm, fila dentària superior (C-M3) de 4,8 a 7,4 mm, i pes aproximat de 7 a 12 g.

Freqüentment, en el decurs de l’estiu, forma petites colònies en forats d’arbres. No obstant això, també pot habitar cases, coves i avencs. Durant l’hivern, se’l troba en petits grups o bé solitari. Té un vol lent i el realitza a una altura mitjana. Poc temps abans del part, les femelles s’aïllen dels mascles i tenen una cria entre el maig i el juliol.

És una espècie pròpia de climes temperats humits. Pertany al grup d’espècies centreeuropees. Només se’n coneix una citació als Països Catalans, la del forat de Sant Ou, en el municipi del Gombreny (Ripollès). En aquest avenc, han estat trobats un crani i un radi subfòssils d’aquesta espècie. Probablement, la seva distribució és pirinenca, però es tracta d’una espècie molt rara. A la Península, se la pot trobar al País Basc i a Santander. Habita la part central i oriental d’Europa i, de manera dispersa, l’occidental. Per l’W arriba fins a les Canàries.