Resultats de la cerca

La corba clinogràfica representa el valor mitjà dels pendents en els diferents punts d’una regió geogràfica, en funció de les altures corresponents La corba de nivell és la més important És emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal L’equidistància o la separació entre cada dues corbes de nivell és en funció de l’escala del mapa Cada cinc corbes hom en dibuixa una de més gruixuda per comprendre més fàcilment el relleu La corba de pendent general representa la inclinació d’un terreny i és obtinguda a partir de…

És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer

Segons l’aspecte, és anomenada fractura estellosa , quan la superfície de trencament té sortints i entrants molt aguts i bruscs, com els d’una fusta estellada, fractura concoidal concoidal, fractura llisa , quan la superfície és plana o gairebé plana, fractura desigual , quan és irregular a causa de petites depressions i elevacions, fractura terrosa i fractura granular

Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers

Quan domina, a la península Ibèrica impedeix que les depressions del front polar traspassin els Pirineus a l’hivern, origina tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica a l’estiu, origina dies de nebulositat mínima, assolellats i sense pluja Quan roman a l’oest de Galícia envia sobre les costes dels Països Catalans vents freds de component nord tramuntana, mestral, cerç

Descoberta l’any 2000, s’hi ha documentat més d’un centenar de figures, totes gravades, que corresponen essencialment al bestiari tradicional de l’art paleolític europeu, tot i que també hi ha alguna figura humana de sexe femení i signes sexuals També s’hi han trobat restes humanes repartides en diferents depressions de la cova Els gravats són probablement del període gravetià 28000-22000 aC, tot i que no es pot excloure del tot una datació dins l’Aurinyacià 35000-28000 aC

La vorticitat dona una mesura quantitativa de la rotació d’un fluid És un vector determinat pel rotacional de la velocitat La vorticitat geostròfica és especialment important, atès que el vent geostròfic és una bona aproximació al vent real En meteorologia interessa sobretot el component vertical de la vorticitat del vent geostròfic, ja que està molt relacionat amb les pertorbacions atmosfèriques depressions, ciclons, tempestes, etc En la pràctica, l’anàlisi del camp de vorticitat i de la seva evolució constitueix un dels fonaments de la predicció meteorològica

Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont

El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí

No és pas un centre d’acció estacionari, sinó més aviat una sèrie de depressions migratòries interrompuda per alces de la pressió A l’hivern, quan és més marcada, acanala les pertorbacions des de les costes japoneses i siberianes cap al Canadà i la regió dels Grans Llacs provoca pluges intenses a la franja costanera pacífica de l’Amèrica del Nord, en modera la temperatura i, si aconsegueix de traspassar les Rocoses, envia el chinook damunt les planes de sotavent A l’estiu l’expandiment de l’anticicló de les Hawaii la fa imperceptible aleshores, a la Califòrnia mediterrània les…