Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
depressió freda
Meteorologia
Depressió amb aire fred en la seva part central.
Aquestes depressions es formen generalment a partir d’una depressió amb un front oclús, fet que determina la desaparició del sector càlid en superfície i, per tant, pràcticament tota ella està constituïda per aire fred En latituds mitjanes són típiques a l’hivern, i de vegades precedeixen una invasió d’aire polar
fractura
Mineralogia i petrografia
Superfície per on es trenca un mineral.
Segons l’aspecte, és anomenada fractura estellosa , quan la superfície de trencament té sortints i entrants molt aguts i bruscs, com els d’una fusta estellada, fractura concoidal concoidal, fractura llisa , quan la superfície és plana o gairebé plana, fractura desigual , quan és irregular a causa de petites depressions i elevacions, fractura terrosa i fractura granular
serra d’Alcaraz
Serra
Serra de la península Ibèrica a l’E de Sierra Morena.
És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer
Andarax
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (62 km).
Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers
anticicló de les Açores

Forma típica de l’anticicló de les Açores
© fototeca.cat
Meteorologia
Àrea anticiclonal, part de la faixa d’altes pressions subtropicals de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire relativament calent i humit (centrada habitualment a la regió atlàntica de les Açores), cenyida pel meandre nord-atlàntic del jet stream.
Quan domina, a la península Ibèrica impedeix que les depressions del front polar traspassin els Pirineus a l’hivern, origina tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica a l’estiu, origina dies de nebulositat mínima, assolellats i sense pluja Quan roman a l’oest de Galícia envia sobre les costes dels Països Catalans vents freds de component nord tramuntana, mestral, cerç
cova de Cuçac
Cova situada al terme municipal de Lo Boisson de Cadonh (Le Buisson-de-Cadouin), a Dordonya, Occitània.
Descoberta l’any 2000, s’hi ha documentat més d’un centenar de figures, totes gravades, que corresponen essencialment al bestiari tradicional de l’art paleolític europeu, tot i que també hi ha alguna figura humana de sexe femení i signes sexuals També s’hi han trobat restes humanes repartides en diferents depressions de la cova Els gravats són probablement del període gravetià 28000-22000 aC, tot i que no es pot excloure del tot una datació dins l’Aurinyacià 35000-28000 aC
vorticitat geostròfica
Meteorologia
Vorticitat del vent geostròfic.
La vorticitat dona una mesura quantitativa de la rotació d’un fluid És un vector determinat pel rotacional de la velocitat La vorticitat geostròfica és especialment important, atès que el vent geostròfic és una bona aproximació al vent real En meteorologia interessa sobretot el component vertical de la vorticitat del vent geostròfic, ja que està molt relacionat amb les pertorbacions atmosfèriques depressions, ciclons, tempestes, etc En la pràctica, l’anàlisi del camp de vorticitat i de la seva evolució constitueix un dels fonaments de la predicció meteorològica
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
puig Estela
Cim
Cim culminant (1 359 m alt.) de la serra de Puig Estela
.
Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont
depressió de les Aleutianes
Meteorologia
Àrea ciclonal, part de la faixa de baixes pressions subpolars de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire humit i relativament calent en comparació amb l’aire àrtic de latituds més altes.
No és pas un centre d’acció estacionari, sinó més aviat una sèrie de depressions migratòries interrompuda per alces de la pressió A l’hivern, quan és més marcada, acanala les pertorbacions des de les costes japoneses i siberianes cap al Canadà i la regió dels Grans Llacs provoca pluges intenses a la franja costanera pacífica de l’Amèrica del Nord, en modera la temperatura i, si aconsegueix de traspassar les Rocoses, envia el chinook damunt les planes de sotavent A l’estiu l’expandiment de l’anticicló de les Hawaii la fa imperceptible aleshores, a la Califòrnia mediterrània les…