Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…
Xancre
Patologia humana
És anomenada xancre una lesió ulcerosa dels genitals externs, generalment localitzada a l’extrem del penis, que es caracteritza per la pèrdua de l’epidermis i una part del derma o el derma sencer Tot i que es poden presentar diversos tipus de lesions ulceroses als genitals, com l’herpes genital, el granuloma inguinal o el limfogranuloma veneri, el terme xancre s’aplica especialment en les lesions que es manifesten en dos tipus de malalties venèries el xancre sifilític i el xancroide El xancre sifilític o xancre dur és una lesió característica de la sífilis, malaltia…
Biòpsia de pell
Patologia humana
La biòpsia de pell consisteix en l’obtenció d’una mostra de lesió cutània, per tal d’examinar-la mitjançant tècniques microscòpiques i establir d’aquesta manera la diagnosi de la malaltia que l’ha originada La biòpsia és una de les proves més emprades en la diagnosi de les malalties cutànies En general, és necessària gairebé sempre en la diagnosi dels tumors cutanis, i molt sovint cal efectuar-la per tal d’identificar els trastorns inflamatoris L’elecció de la zona on s’ha de realitzar la biòpsia depèn del tipus de lesió En general, hom extreu la mostra d’una àrea de pell on les lesions s’han…
èczema
Patologia humana
Malaltia de la pell produïda per diverses causes, tant d’origen extern com intern.
Caracteritzada per la formació d’una vesícula primordial que normalment degenera cap a una acantosi i una paraceratosi i arriba a un estadi final denominat liquenització , que comprèn l’engruiximent de totes les capes de l’epidermis Al derma es produeix una dilatació vascular que pot donar lloc a la tortuositat dels vasos i a una infiltració generalment de limfòcits Entre les formes més importants hom distingeix, en el tipus endogen, l' èczema atòpic o constitucional, caracteritzat pel fet de presentar antecedents familiars d’afeccions asmàtiques o d’èczema, i que es presenta en…
paquidèrmia
Patologia humana
Displàsia tegumentària caracteritzada per un engruiximent de la pell amb participació del derma.
escata
Anatomia animal
Formació que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
Segons llur origen les escates poden ésser epidèrmiques i dèrmiques Les escates epidèrmiques , o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l’epidermis Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares En els rèptils n'hi ha de dos tipus els ofidis i els saures tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, collocades una al costat de l’altra i sense mudes En aquests animals les escates noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc Els…
elasípodes
Zoologia
Ordre d’equinoderms de formes molt variades amb la placa madrepòrica encastada al derma.
Habiten a molta profunditat N'és una espècie característica Deima atlanticus
espícula

Espícules silíciques megascleres: A, esfera; B, derma; C, poliaxona; E, monaxona; G, tetraxona. Espícules silíciques microscleres: D, sigmadragme; F, esferàster; H, àster; I 1, sigmaspires; I 2, toxaspires; I 3, polispires
© fototeca.cat
Zoologia
Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les esponges no còrnies (porífers).
Les espícules formades a l’interior de la mesoglea poden ésser meglascleres , que són les més grosses i constitueixen l’armadura fonamental de l’esquelet, i microscleres , que són més petites i omplen els espais buits fent una tasca de farciment Espícules silíciques megascleres 1, estil 2, 3 i 5, oxes 4, amfidiscs © fototecacat
matriu de l’ungla
Anatomia animal
Zona posterior del derma subunguial que comprèn la lúnula i l’arrel de l’ungla.
Sudamina (miliària)
Patologia humana
La sudamina o la miliària consisteix en l’erupció de petites lesions inflamatòries deguda a una retenció de suor en les glàndules sudorípares És un trastorn molt freqüent, sobretot en els nens Es presenta generalment en circumstàncies en què hom sua molt, com ara una malaltia febril o en un clima humit i calorós, raó per la qual sovint aquesta alteració es dóna a l’estiu El trastorn és causat per l’obstrucció dels conductes de les glàndules sudorípares D’altra banda, l’obstrucció és deguda a la maceració dels teixits que envolten el conducte de drenatge de les glàndules, provocada per la…