Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
putrescina
Bioquímica
Diamina molt tòxica, d’olor desagradable, que es forma en la putrefacció de les proteïnes per descarboxilació de l’ornitina (ptomaïna).
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, que es fon a 28°C i bull a 159°C Presenta caràcter fortament bàsic i és emprada en síntesi orgànica Forma un dihidroclorur que per escalfament es converteix en pirrolidina
furan
Química
Compost aromàtic heterocíclic que és preparat industrialment per descarboxilació de l’àcid 2-furoic, el qual és obtingut per oxidació del furfural, que és el derivat del furan més barat i més assequible.
Reacciona per substitució electròfila més fàcilment que el benzè, preferentment per les posicions α El furan pot ésser reduït catalíticament i dóna tetrahidrofuran THF Reacciona amb els àcids forts i dóna un polímer resinós Atès que el seu caràcter aromàtic és moderat, es pot comportar com un diè en la reacció de Diels-Alder
àcid gras
![](/sites/default/files/media/FOTO/2280.jpg)
Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
GABA
Aminoàcid no proteic, molt soluble en aigua, que es troba lliure en certs vegetals i a l’orina i sobretot al cervell dels animals, on es forma per descarboxilació de l’àcid glutàmic en presència de la vitamina B₆.
És un neurotransmissor del sistema nerviós central i és present especialment en els ganglis basals i el neocòrtex Sembla que el seu efecte fisiològic és el de deprimir l’exitabilitat dels elements nerviosos corticals És indicat en la terapèutica antiepilèptica i, particularment, en les manifestacions convulsives infantils lligades a la manca de la piridoxina
cicle de les pentoses
![](/sites/default/files/media/FOTO/pentoses_cicle.jpg)
Cicle de les pentoses
©
Bioquímica
Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.
L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més flexible en cas de manca d’…
metabolisme
![](/sites/default/files/media/FOTO/metabolisme.jpg)
Metabolisme
©
Bioquímica
Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.
El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…