Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es distingeix del…
forma feble
Fonètica i fonologia
Forma verbal que té la seva tonacitat en la desinència (tossim, en contraposició a tussen).
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…
temàtic | temàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.
De vegades és absent i s’anomena zero d’altres, fins i tot sovint, és una vocal, que rep el nom de vocal temàtica am-a-ble, tem-i-ble
música africana
Música
Música dels pobles de l’Àfrica negra.
Les nombroses variants de la música negra tenen com a únic denominador comú el fet de pertànyer a la categoria de música no escrita, de tradició oral Des del punt de vista estilístic, hom pot subdividir l’Àfrica negra en dues grans àrees musicals delimitades per una línia parallela a l’equador situada entre aquest i el tròpic de Càncer La zona del nord s’estén per tot el país senegalès i el Sudan hi és conreada la música pròpia de sabana, molt influïda per l’islam Aquesta cultura musical desconeix la polifonia i excelleix en l’art dels solistes anomenats griots , que constitueixen una casta…
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial,…
determinatiu
Gramàtica
En la lingüística indoeuropea, element col·locat entre l’arrel i la desinència d’un mot, com l’infix -eix- en llueixes
.
variable
Gramàtica
Dit de la part de l’oració que admet flexió, és a dir, la desinència de la qual varia segons el gènere, el nombre, la persona.
Les parts variables de l’oració són el substantiu, l’adjectiu, el pronom, l’article i el verb
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Reunió en un mateix morfema de diversos sentits gramaticals (a portem, la desinència -em expressa: primera persona, plural, indicatiu, present); aquest fenomen és típic de les llengües flexionals.
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Fusió de dos mots contigus en un de sol (del, equivalent a de més el), o anàlogament de dos morfemes contigus (dus, en contrast amb la forma diftongada duus, que distingeix el radical de la desinència); un cas particular és l’haplologia.