Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència

Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Estudià a la Universitat de Saragossa i el 1728 ingressà a l’orde dominicà El 1736 anà com a missioner a les Filipines, on fou catedràtic de la Universitat de Manila 1739, prior del convent de Manila i procurador general de l’orde El 1753 fou nomenat bisbe de Sinópolis i vicari apostòlic de Fujian Xina Desplegà una gran activitat missionera i fou nomenat administrador apostòlic de les províncies de Zhejiang i Jiangxi És autor d’escrits pastorals i d’una Relación sobre el martiri d’alguns missioners

El 1619 fou nomenat general de l’armada de l’Oceà Participà en la lluita naval contra Holanda i desplegà una intensa activitat en aigües americanes, on s’apoderà de San Salvador 1625, i obtingué resultats favorables lluitant contra els pirates anglesos i francesos, en ocupar l’illa de San Cristóbal 1630 Aquesta actuació el feu mereixedor del favor de Felip III i de Felip IV, així com també l’enemistà amb el comte duc d’Olivares Arran de les intrigues d’aquest últim, fou processat i, més tard, desterrat

Talla Vista de la imatge que cal datar no pas abans dels primers decennis del segle XIII F Tur En una important collecció particular de Mieres es conserva una interessant imatge romànica de la Mare de Déu amb el Fill És un exemplar de fusta i molt malmesa pel pas dels segles li han estat amputades ambdues mans i el Nen ha desaparegut És una talla policromada de la qual encara resten indicis a la cara i als vestits La imatge fa 61 cm d’alt És coronada amb una toca que li penja per l’esquena, emmarcant uns foscos cabells lleugerament ondulats Porta una túnica d’escot rodó i de cintura alta, a…

Fill de pare joier, s’inicià de molt jove en l’art de l’esmalt amb C Aguilà S’establí pel seu compte com a esmaltador a 19 anys Freqüentà el Foment de les Arts Decoratives i fou professor de l’Escola Massana durant quatre anys Dedicat exclusivament al seu propi taller, Morató, a més de la seva pròpia obra, desplegà una important activitat en reproduccions d’esmalts antics d’una gran dignitat i fidelitat als models En aquest taller, s’hi van formar una bona colla d’esmaltistes que després van seguir el seu camí independent

Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals