Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític…
Josep Gòrriz i Verdú
Literatura catalana
Narrador.
El 1990 guanyà el premi Ciutat d’Olot amb Incendi a l’Arxiu Històric 1990 i el Ferran Canyameres amb Diana caçadora 1991 Ha escrit diverses novelles adreçades al públic juvenil, com ara A la recerca dels assassins 1986, L’escalador estimbat 1986, Cop de destral 1988 i Avinguda Gibraltar 1989 Ha publicat també nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil El virus de la revolta 1990, El camí de l’aigua 1994, El pescador pescat 1996, La colla del mar 2000, Pinyons de maduixa 2003, Les set cases del Buti 2006 i el recull de narracions Calidoscopi 1986 Fou fundador i director de…
Campinyià
Jaciment paleontològic
Indústria prehistòrica, el nom de la qual deriva del jaciment francès de Campigny a la vall del Bresle (Normandia).
Començà durant el Neolític i perdurà, en determinats llocs, fins a l’edat de bronze L’element definidor són els instruments de sílex, tallats d’una manera especial, sobretot el pic i el tranchet , que per la seva forma s’assembla a una destral polida, però que és tallada Hi ha una fase amb tallers de sílex a l’aire lliure, d’habitants de boscs, i una altra, més recent, ja amb base agrícola Rarament es troba a les coves Ha estat localitzat en moltes regions de l’Europa occidental, del sud d’Escandinàvia i del nord d’Alemanya fins a França i Itàlia A Catalunya hom pot considerar…
Torre de Sant Gervasi (Barcelona)
Art romànic
Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça…
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hitita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hitites a la deessa sol d’Arinna, llur…
tala

Tala massiva d’arbres
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Silvicultura
Operació que consisteix a tallar els troncs dels arbres per la base i abatre’ls o, per extensió, a abatre els arbres amb altres procediments.
Quan la tala és manual, és efectuada amb destral i, eventualment al final, amb serra de cadena sense fi La tala mecànica és basada en l’ús d’instruments tallants dotats de moviment alternatiu de vaivé o circular, accionats per motors d’explosió o, no tan sovint, de funcionament elèctric o pneumàtic En alguns casos, quan les espècies que hom vol talar tenen arrels poc gruixudes i poc profundes i el terreny és tou o sorrenc, hom abat els arbres empenyent-los, per exemple amb bulldozers , o estirant-los amb cordes o amb cadenes En altres casos hom fa una excavació entorn de l’arbre…
forca
Dret penal
Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.
A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832,…
Xiva

Xiva ballant
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…
tomahawk
Etnografia
Militar
Destral de guerra dels amerindis de les planes de l’oest americà.
Primer de pedra, per influència blanca foren de ferro Hom n'utilitzava de més adornades en el ritual i la dansa i per a segellar tractats depauodeguerra