Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
Izanagi i Izanami
Mitologia
Déus creadors en el panteó xintoista japonès.
Personificació del cel i la terra Eren germà i germana, i foren pares d' Amaterasu
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la teologia feminista…
oceànide
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia clàssica, cadascuna de les filles (quaranta-una, segons Hesíode) de l’Oceà i de Tetis.
Personificadores de les deus i de les fonts, s’uniren als déus o als homes i engendraren nombrosos fills
religió romana
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels antics romans.
Ja en els seus orígens i en el desenvolupament posterior mostra com a trets bàsics el sincretisme, que tendeix a unificar en un culte regular déus i creences de procedència diversa, i el manteniment constant de la dualitat de ritus populars, essencialment de procedència agrària, i oficials A l’època més primitiva, els romans viuen entre els déus consideren la totalitat del món com a diví Per manca d’un pensament especulatiu, polític o legal, hom expressa a través dels déus qualsevol ideal de la religió prenen origen les variades formes de l’activitat intellectual El poble romà, mesclant tota…
religió hurrita
Religió
Religió pròpia dels hurrites.
Entre els hurrites, les divinitats, representades amb figura humana o amb forma d’animal, encarnaven les forces de la natura El seu panteó, que influí en l’hitita, comprenia déus pròpiament hurrites Teššub, senyor de la tempesta Hebat, la seva dona, i Šarruma, llur fill Šaušga, deessa de la guerra i de l’amor Kumarbi, pare dels déus, etc, mesopotàmics Anu, Enlil, etc i indoaris Mitra, Indra, Varuna i els bessons Nasatyas
religió mesopotàmica
Religió
Religió pròpia de l’antiga Mesopotàmia.
Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…
deïficar
Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.