Resultats de la cerca

Des de les pàgines de la revista Nea Grámmata ‘Noves Lletres’ introduí els corrents europeus en la poesia neogrega El 1940 publicà Prosanatolismí ‘Orientacions’, llibre ple de lluminositat La Segona Guerra Mundial determinà l’aparició, en l’obra del poeta, del dolor i de la mort Ãsma iroïkò kè pénthimo già tòn khaméno anthypolokhagò tĩs Albanías , ‘Cant heroic i fúnebre per a un sotstinent caigut a Albània’, 1945, i Tò Áksion estí, 'L’És digne’, 1960, on intentà de transposar en una dimensió humana, ètnica i laica el món espiritual expressat en la litúrgia grega És també autor…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…

El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…

Formada al Conservatori Superior de Música de València, el Real Conservatorio de Música de Madrid, el Mozarteum de Salzburg i l’Acadèmia de Música de Graz, ha centrat la seva activitat com a soprano, que ha exhibit en diferents actuacions arreu d’Europa Parallelament ha desenvolupat la carrera de pianista, i s’ha especialitzat en l’acompanyament El catàleg de la seva producció compositiva comprèn essencialment música de cambra i coral A judici de Josep Rovira, els títols que cal destacar-ne són la Sonata per a clarinet i piano , la Suite acadèmica , per a orquestra de cordes, i Los inmortales…

Fundat el 1913, els seus components anaren variant al llarg dels anys El primer violí fou Adolf Busch 1913-52, que donà el seu nom al conjunt El lloc de segon violí l’ocuparen successivament Fritz Rothschild 1913, Karl Reitz 1919-21, Gösta Andreasson 1921-45, Ernest Drucker 1946 i Bruno Straumann 1946-52 Karl Doktor 1913, Emil Bohnke 1919-21, Karl Doktor 1921-45 i Hugo Gottesmann 1946-52 foren els violistes, i Paul Grümmer 1913-30 i Hermann Busch 1930-52, els violoncellistes Digne successor del llegendari Quartet Joachim, fou un dels quartets més importants de la primera meitat…

El seu manifest fundacional tenia un to marcadament obrerista “no perseguim la simple millora, sinó la transformació del vigent règim social, acceptant plenament les més radicals afirmacions de la democràcia socialista internacional” i es proposava combatre el retraïment dels sectors progressistes, però de fet la nova sigla no es traduí de moment en una força articulada, ni en una alternativa electoral L’estrena del BRA a les urnes es produí en les legislatives de l’abril de 1916, a Barcelona, on inclogué com a candidat l’independent Jaume Queraltó sota una Candidatura de Reivindicació…

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents occità, francès i català Es caracteritza pel fet singu-lar que mentre l’exposició de la trama —uns amors que aconsegueixen de triomfar damunt les insídies dels calumniadors, que posen en dubte la fidelitat de Brisona mentre Frondino combat els turcs— es fa en versos hexasíllabs apariats en la llengua típica de les narracions versificades, o sia en un occità en aquest cas molt catalanitzat, l’intercanvi de lletres entre els…

El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…