Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
margalló
Margalló
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.
Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera, a la Marina Alta Gata i Pedreguer i, el nucli més…
teix
Teix
© C.I.C-Moià
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, dioic, de la família de les taxàcies, fins de 20 m d’alt, de capçada ovoido-cònica, d’un verd fosc, amb fulles dístiques, linears, decurrents i agudes, i amb llavors envoltades d’un aril vermell.
Típicament centreeuropeu, es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana, especialment sobre sòls calcaris També és plantat en jardins La fusta és apreciada en ebenisteria L’aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
negundo
Botànica
Jardineria
Arbre dioic de la família de les aceràcies, de fins 20 m d’alt, de fulles compostes oposades, imparipinnades, amb els folíols dentats irregularment, de flors apètales verdoses, les masculines en corimbe i les femenines en raïm pèndul, i de fruits en disàmara.
Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental
vesc
Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
grèvol
Grèvol
© Xevi Varela
Botànica
Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies, de 2 a 10 m d’alçària, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, ovals, coriàcies, llustroses i generalment de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, agrupades en fascicles oscil·lars, i amb fruits drupacis, rodons i vermells.
Fruits del grèvol © Xevi Varela Es fa preferentment en terrenys silicis de la muntanya mitjana
salze
salzes
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli dioic, de la família de les salicàcies, de fins a 25 m d’alçària, d’escorça grisa, de branques dretes i flexibles, més o menys pubescents, de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, amb pèls sedosos aplicats a la cara inferior, i d’aments densos i cilíndrics, que apareixen al mateix temps que les fulles.
Forma part de boscs de ribera i també és plantat vora les séquies Es troba a quasi tot Europa
palmera de Canàries
Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes