Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
placer
Geomorfologia
Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals, com l’or o l’estany, per exemple, provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.
Segons les modalitats de la seva formació hom distingeix els placers alluvials, fluvials, eòlics i marins
meningitis carcinomatosa
Patologia humana
Meningitis provocada per la invasió de les meninges per cèl·lules tumorals malignes provinents de qualsevol altra estructura de l’organisme.
Es caracteritza per un líquid cefalorraquidi on hom distingeix cèllules tumorals, proteïnes elevades i glucosa baixa
paladar
Paladar
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Part de la volta superior de la cavitat bucal que va des dels alvèols fins a l’úvula, i que comprèn el paladar dur
o pròpiament paladar i el paladar tou
o vel del paladar
.
Segons les necessitats classificatòries de cada sistema fonètic, hom distingeix encara el prepaladar, paladar mitjà, postpaladar, etc
so
Música
Nom donat a les vibracions sonores que produeix cadascun dels instruments musicals.
Hom hi distingeix tres qualitats, que són les que permeten de diferenciar-los intensitat, timbre i altura
adreça IP
Número assignat a la interfície de xarxa d’un dispositiu connectat a una xarxa IP.
Identifica i distingeix la interfície dins una xarxa IP, permetent-hi l’entrega de paquets d’informació
aeròlit
Astronomia
Meteorit de caràcter petri, originat per la fragmentació d’un bòlid en penetrar a l’atmosfera.
Es distingeix dels siderits i dels sideròlits per la poca quantitat de ferro i de níquel que conté meteorit
pas diametral
Tecnologia
Mòdul d’una roda dentada d’un engranatge.
És anomenat també pas transversal Quan les dents són helicoidals, hom distingeix el pas diametral frontal del pas diametral normal
paler | palera
Transports
Persona que té per ofici estendre els pals de varar i treure les barques, quan són a terra.
Hom distingeix el paler mullat del paler eixut , segons que, en la seva feina, entri o no a la mar
mendicant
Cristianisme
Dit dels ordes religiosos, o de llurs membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents.
Hom els distingeix dels ordes monàstics orde Els més coneguts són els dominicans i els franciscans en llurs diverses branques