Resultats de la cerca
Es mostren 452 resultats
hidroïdeus
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous generalment colonials i amb alternança de generacions entre pòlips i meduses en llur cicle biològic (l’hidra n’és una excepció).
Les colònies, sovint molt ramificades, són freqüents a totes les mars també hi ha espècies d’aigua dolça Es divideixen en dos ordres el dels gimnoblasts i el dels caliptoblasts
croococcals
Botànica
Ordre d’esquizofícies unicel·lulars, arrodonides, agrupades en petits grups o en colònies mitjançant l’abundant mucílag produït per gelificació de les membranes.
Les cèllules es divideixen per bipartició, i les colònies, per fragmentació Hi ha colònies irregulars i planctòniques Microcystis o regulars Merismopedia i moltes espècies que revesteixen superfícies submergides o roques i parets humides Glococapsa, Chroococcus
venda
Història
Partida dels antics quartons d’Eivissa i, des de llur creació l’any 1785, de les modernes parròquies o termes rurals d’Eivissa i de Formentera, que comprèn diverses caseries disseminades.
Des del segle XVIII, que apareix aquesta denominació, fins al segle XX, el nombre de vendes ha anat creixent a causa de l’augment de població i de les noves necessitats Actualment les parròquies eivissenques es divideixen en tres o més vendes
regeneració atípica
Biologia
Regeneració relacionada amb la hipertròfia compensadora.
S'esdevé quan, havent extirpat part d’un òrgan complex, no es dóna una regeneració pròpiament dita, puix que no es restableix la forma original, però les cèllules que resten es divideixen activament i restitueixen almenys la grandària i el pes original
instrument de vent
Música
Segons la classificació tradicional dels instruments de l’orquestra, cadascun d’aquells que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.
Es divideixen en dos grans grups els instruments de fusta representats en l’orquestra actual sobretot per la flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot i els de metall trompa, trompeta, trombó, tuba i altres, molts dels quals avui són obsolets
merostomats
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial amb el cos dividit en un prosoma (o cefalotòrax, no equivalent al dels crustacis) i un opistosoma (o abdomen), aquest darrer subdividit en mesosoma i metasoma.
Gairebé tots els representants d’aquest grup s’extingiren durant el Paleozoic, i actualment tan solament en sobreviuen algunes espècies tropicals Inclou formes marines i d’aigua dolça Els merostomats es divideixen en dos ordres els dels euriptèrids, tots fòssils, i els dels xifosurs, amb representants vius
esquerda de dessecació
Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
taliacis
Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
eucelomats
Zoologia
Grup de metazous en què la cavitat interna del cos o celoma és formada únicament a partir del mesoderma.
Es divideixen en dos grans grups, el dels esquizocelomats , en què el celoma s’origina com una cavitat dins una gran massa de cèllules mesodèrmiques, i el dels enterocelomats , en què el celoma s’origina a partir de l’intestí primitiu El primer grup comprèn molluscs, anèllids i artròpodes, i el segon, cordats i equinoderms