Resultats de la cerca
Es mostren 734 resultats
circ

circ de Carançà, a la vall del seu nom (Pirineu)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes Segons aquests,…
Genessies
Masia
Masia del municipi de Vandellòs (Baix Camp), al nord de Gavadà, on el 1584 fou construïda la torre de Genessies
.
És dominada a l’oest per la mola de Genessies 712 m alt, al sud del coll de Fatxes, termenal dels municipis de Tivissa Ribera d’Ebre i Vandellòs
coma de Caborreu
Vall
Vall entre Andorra (Sant Julià de Lòria) i l’Alt Urgell (Estamariu), capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu
, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal.
Al sud és dominada pel pic de Caborreu 2 230 m alt El port de Caborreu , a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví
Canalbona
Vall
Vall del massís de la pica d’Estats, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà).
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona 2 098 m alt, a l’est del qual s’obre el port de Canalbona , que comunica amb la vall occitana de Vic-de-Sòç
Cristionas Donelaitis
Literatura
Poeta lituà, iniciador de la literatura lituana.
Fou pastor luterà de Tol’mikenis La seva obra, en què descriu la vida dels camperols lituans, és dominada pel realisme Se'n conserven sis faules i el poema Metai ‘Les estacions de l’any’, 1818
Cosenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola, amb indústries alimentàries i de fabricació de mobles Correspon a l’antiga Cosentia , capital del Bruci, sotmesa pels romans el 204 aC i dominada després, successivament, per bizantins, sarraïns i normands
Mitilene
Ciutat
Capital de l’illa i del nomós de Lesbos, Grècia, a la regió de les Illes de l’Egea.
Situada a la costa oriental, damunt un promontori que fou, en el seu origen, una illa, és dominada per un castell medieval Mercat important, té producció de cítrics, oli d’oliva i objectes de pell Aeroport Seu metropolitana
Pavia
La cartoixa de Pavia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia…
coma de Contraix
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el terme de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix
(2.575 m i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix
, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto
Adiabè
Geografia històrica
Regió de l’Assíria septentrional, a l’actual Kurdistan iraquià, a l’est del Tigris.
Fou, amb la seva capital Arbela l’actual Arbīl, una de les províncies més importants dels imperis assiri, persa i selèucida Assolí una certa independència sota els parts, fins que fou sotmesa per Trajà 114 Fou dominada posteriorment pels sassànides